https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2017/11/1-el_periple_PRESENTACIO.jpg1276907Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2017-11-17 13:22:412020-10-21 13:24:02EL PERIPLE AL XII FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA MEMORIMAGE DE REUS
Després d’un any mig de distribució, el documental “La Filla del farer” culmina la seva distribució a la seu del Memorial Democràtic de Barcelona. Han estat una vintena de cinemes, teatres, Museus, Universitats i places de tot Catalunya les que han acollit la presentació del cinqué film produït pel realitzador ebrenc Mario Pons.
L’acte serà conduït pel Director del Memorial Democràtic, el senyor Plàcid Garcia- Planas qui presentarà el Documental amb la presència de Mario Pons Múria autor del film, Antonio Cabezas, una infància lligada al far de Buda, Helena Garrigós neta del faroner Alfredo Cabezas i recopiladora de la història familiar narrada al documental.
El cinefòrum posterior comptarà amb la projecció d’arxiu de la Batalla i la caiguda del front de l’Ebre 1938 i 50 anys després imatges de la inauguració del Monument Franquista de Tortosa (l966), obrint un debat públic sobre les icones populars en l’inconscient col·lectiu de les Terres de l’Ebre i la pervivència de la simbologia feixista.
Sinopsi
Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.
El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”.
Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar.
Història
Quan l’exèrcit rebel de Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. La nit del 21 d’Abril del 1938, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada.
L’Arribada del feixisme a Catalunya ha quedat ben viu en la memòria de la gent del Delta a través del record de les flamerades de Buda. Però el que la guerra, les bales, les bombes no van poder destruir, s’ho va emportar un temporal de llevant 23 anys després, la nit de Nadal de 1961.
La torre gris perla de 54 metres d’alçada, caigué al mar a causa de la regressió progressiva de la costa deixà el far en mig de la mar. La construcció de les preses de Ribarroja, Mequinensa i Flix van reduir dràsticament els cabdals de sediments a la desembocadura del riu més cabalós de la Península fins al punt de deixar les restes del far de Buda a quatre quilòmetres de la costa, a sis metres de profunditat.
El mecano de Buda fou construït per l’enginyer Lucio del Valle el 1864. Fou dissenyat i per ser desmuntat i desplaçat mar endins a mesura que els sediments del riu guanyaven terreny a les corrents de la mar, aquí rau la paradoxa del seu destí final. Encara avui l’òptica latent” de Buda marca la greu situació dels espais humits a la Mediterrània.
També destaquem les presentacions al Museu Marítim de Barcelona, el Museu del Port de Tarragona, el Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita o la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, l’any passat, amb èxit de públic. També les poblacions com Sant Boi de Llobregat, Santa Maria de Montmagastrell, Tàrrega, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Sant Jaume d’Enveja,Deltebre o Tortosa, a l’Auditori Felip Pedrell, han pogut gaudir de primera mà de la memòria de la última família que va habitar el far de Buda.
Fitxa Tècnica
Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria. Fotografia: Àlex Garcia. Post-producció: Guillermo Cobo. Disseny Gràfic: David Ballús. Banda sonora original: Los Sirgadors.
Arxius: Arxiu Familia Cabezas Martos.Arxiu Museu de les Terres de l’Ebre.Arxiu Comarcal del Baix Ebre.Arxiu del Port de Tarragona.
El Documental “la Filla del farer” és una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’Ajuntament de l’Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l’Ebre i la col·laboració l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Terres de l’Ebre.
https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2016/09/memorial_democratic.png428650Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2016-09-21 07:25:102020-10-20 18:33:29“La Filla del Farer” es presenta al Memorial Democràtic
L’acte comptarà amb la presència d’Helena Garrigós Cabezas, historiadora, protagonista del documental i del director, productor i guionista del film, Mario Pons Múria.
La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la Batalla definitiva de la Guerra Civil Espanyola. Durant els anys successius a la victòria franquista molts pobles de la Conca de l’Ebre van desaparèixer sota les aigües o a causa dels pantans, (Tiermas, Esco, Mediano, Janovas, Mequinensa, Faió…). En molts casos, es van fer fora a les famílies de les cases a punta de metralleta, igual que ho van fer amb la família Cabezas el 21 d’abril de 1938. Aquella matinada, el Faro de Buda fou incendiat per ordres del General Enrique Lister, en plena desbandada republicana, després de que caiguera el front de Terol. D’aquesta manera va desaparèixer la vida en el far metàl·lic més alt del món, la torre gris perla de 54 metres de altura que senyalava els perills de la costa als navegants.
Però tot i així l’estructura del far es va mantenir en peu. “El que la guerra i les bombes no van poder tombar, ho va fer la regressió que afectà a la costa del delta de l’Ebre 23 anys després, quan una nit de Nadal un temporal de llevant va fer caure l’esquelet d’acer de Buda (1961)”. Comenta Helena Garrigós la neta del torrer, filla de Manolita Cabezas. Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent son els protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.
La construcció de les preses de Ribarroja, Mequinensa y Flix van reduir dràsticament els cabdals de sediments a la desembocadura del riu més cabalós de la Península. Si llegim els informes dels enginyers que van construir el far (Lucio del Valle 1864), ens sorprendrà saber que el far va ser construït pensant en que fos desmuntat per ser traslladat mar a dins a mesura que els al·luvions de sediment de les riuades de l’Ebre feien guanyar terreny al Delta mar endins. Avui les retes del faro descansen al fons del mar Mediterrani, a sis metres de profunditat a quatre quilòmetres de la costa. Aquesta és la paradoxa de la història d’un far que per la gent del Delta significa molt més que una senyal marítima, és la llum encara latent de la defensa dels espais humits a la Mediterrània.
L’actual Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, amb els 50 nous pantans i més de 450.000 noves hectàrees de regadius projectats, posa en greu perill a les valls i pobles del Pirineu, també al Delta de l’Ebro que veu reduït el seu cabdal de sediment d’una forma irreversible.
Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.
Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.
El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada.
Fitxa Tècnica:
Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria. Fotografia: Àlex Garcia. Post-producció: Guillermo Cobo. Disseny Gràfic: David Ballús. Banda sonora original: Los Sirgadors.
Intervenen: Manolita Cabezas Azuara. Helena Garrigós Cabezas. Antonio Cabezas Azuara. Alfred Vallès Cabezas.
Arxius: Arxiu Familia Cabezas Martos. Arxiu Museu de les Terres de l’Ebre. Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Arxiu del Port de Tarragona.
El Documental “la Filla del farer” és una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’Ajuntament de l’Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l’Ebre i la col·laboració l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Terres de l’Ebre.
https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2016/05/hazteeco.jpg470852Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2016-05-02 23:58:492020-10-21 13:24:07“La Filla del Farer” a la 9a Edició del Ecozine International Film Festival de Saragossa
El dissabte 23 de gener a les 19:00h, al Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita es presentà “La Filla del farer” (Mario Pons, Sègula Films 2015), un documental que rememora la història més personal del far de Buda, la vida de la última família que va viure a la mítica torre d’acer laminat del Delta, en el seu dia amb 54 metres, el far metàl·lic més alt del món.
Segons els seus protagonistes presents a l’acte: “ A Buda vam viure els anys més feliços, també els més tristos de la nostra vida”. I és que el 22 d’abril de 1938 el far fou incendiat per l’Exercit Popular de la República en desbandada, en el preludi de la primera batalla no oficial del la Segona Guerra Mundial, la Batalla de l’Ebre. L’Arribada del feixisme a Catalunya ha quedat ben viu en la memòria de la gent del Delta a través del record de les flamerades de Buda. Però el que la guerra, les bales i les bombes no van poder destruir, s’ho va emportar un temporal de llevant 23 anys després, la nit de Nadal de 1961. La torre gris perla de 54 metres d’alçada, caigué al mar a causa de la regressió progressiva de la costa deixà el far en mig de la mar. La construcció de les preses de Ribarroja, Mequinensa i Flix van reduir dràsticament els cabdals de sediments a la desembocadura del riu més cabalós de la Península fins al punt de deixar les restes del far de Buda a quatre quilòmetres de la costa, a sis metres de profunditat.
Al cinefòrum posterior va intervindre Helena Garrigós Cabezas, historiadora i protagonista del documental, Alfred Vallès Cabezas, net del torrer de Buda Alfredo Cabezas Martos, faroner de Buda del l’any 1931 fins al 1938. L’Acte també comptà amb la intervenció Mario Pons, director, guionista i productor del film. Pel seu simbolisme en l’inconscient col·lectiu de la gent del Delta, tant les autoritats presents, el sr. Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita, com els propis protagonistes del film van fer una crida a la mobilització de cara a la manifestació que la Plataforma en Defensa de l’Ebre a convocat el proper 7 de febrer en motiu de l’aprovació del nou Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre per part de l’Estat espanyol.
El mecano de Buda fou construït per l’enginyer Lucio del Valle el 1864. Fou dissenyat i per ser desmuntat i desplaçat mar endins a mesura que els sediments del riu guanyaven terreny a les corrents de la mar, aquí rau la paradoxa del seu destí final. Encara avui l’òptica latent” de Buda marca la greu situació dels espais humits a la Mediterrània.
L’acte comptà amb l’actuació de “Los Sirgadors”, banda de jota&blues liderada pel polifacètic director del film, autors de la Banda Sonora Original del Documental. “Estel Cremant”, el single del segon disc de Los Sirgadors, coent-se en aquest moments en les profunditats fangoses del Delta de l’Ebre.
Properes Presentacions: l’Ampolla, Amposta, L’Aldea, Tossa de Mar, Palamós i Vilanova durant la primavera.
Fitxa Tècnica:
Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria. Fotografia: Alex Garcia. Post-producció: Guillermo Cobo. Disseny Gràfic: David Ballús. Banda sonora original: Los Sirgadors.
https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2016/01/rapita_3.jpg15964603Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2016-01-25 18:43:022020-10-21 13:24:12LA MEMÒRIA DE BUDA OMPLE LO MUSEU DE LA MAR DE L’EBRE
El 15 de gener i dins les 6enes Jornades de Recuperació Històrica a Subirats, projectarem la pel.licula “La batalla de la memòria” de Mario Pons
Lloc: Centre Agricola de Sant Pau d’Ordal
Hora: 2/4 de 10 del vespre
Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterior repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència.
Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor són l’origen de la tesi d’aquest film.
Poder mirar-nos als ulls setanta anys després, sense recels, és lo fi que persegueix “La Batalla de la memoria”.
https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2016/01/FILLA_FARER_SIRGADORS_LA_RAPITA_portada.jpg287476Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2016-01-11 20:38:162020-10-21 13:24:22“La Filla del Farer” a Sant Carles de la Ràpita i concert de Los Sirgadors
https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.png00Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2015-06-30 16:22:502020-10-20 18:33:30Fotografies de la presentació de “La Filla del farer” a Sant Boi de Llobregat
El far de Buda, icona de la desaparició del espais humits a la Mediterrània.
El Far de Buda enroscat vint metres en la seva base als llots inestables dels pantans, era una estructura unida amb caragols pensada per ser desmuntada i traslladada mar en dins a mesura que el riu aportava sediments a mar. En el preludi de la Batalla de l’Ebre, el far de Buda va ser incendiat, però no va ser la Guerra Civil qui va acabar amb el far. Paradoxalment, durant el segle XX, amb la construcció dels pantans a la conca del riu Ebre, la torre metàl·lica del far de Buda s’anà quedant progressivament aïllada dins de la mar, abandonada, com el propi cos de Torrers de fars, substituït progressivament per les actuals tecnologies de geolocalització.
La nit de Nadal de 1961, el far de Buda fou víctima de l’últim temporal que desestabilitzà la seva base, fent-lo caure dintre del mar. A cinc quilometres de la costa, submergides a deu metres de profunditat, les restes de l’Òptica latent de Buda, marquen el límit d’un país que al Delta del riu Ebre, desapareix visiblement sota les aigües salades de l’escalfament global.
La presentació comptarà amb un cinefòrum amb els protagonistes del film.
Helena Garrigós Cabezas: Manolita Cabezas, abans de morir deixa una important missió a la seva filla, dignificar el Cos de Torrers de fars, difondre la història del far de Buda, el significat de la seva desaparició.
Alfred Vallés Sancho: Fill del Conrad Vallés, el fotògraf dels últims dies al far de Buda. Custòdia de la càmera del seu pare, el seu testimoni té un pes simbòlic, és l’hereu de la mirada expressada a través de les fotografies La mirada del documentalista.
També intervindrà Mario Pons Múria, Director del Documental i activista Cultural.
La presentació del Documental comptarà amb l’actuació en Directe de “Los Sirgadors” autors de la Banda Sonora Original de la pel·lícula.
Durant el 2015 es celebra l’efemèride dels 150 anys de l’encesa del far del Fangar, el far de la Banya i del far de Buda, el far metàl·lic més alt del món.
“La filla del farer“, L’èpica i la mítica, lligada a la vida en aïllament als fars de la Mediterrània
Prèviament el documental s’ha estrenat al Museu del Port de Tarragona, Sant Jaume d’enveja, el Museu Marítim de Barcelona i Deltebre on ha estat rebut amb èxit de públic i crítica. Properament s’estrena a Tortosa i Vilanova.
Quedeu convidats a compartir la defensa dels rius mediterrànies a través dels seus referents patrimonials.
Mario Pons.
Sinopsi
Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.
Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar.
https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/06/FILLA_FARER_SIRGADORS_ST_BOI_peke.jpg170570Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2015-06-19 10:02:292020-10-20 18:33:30“La Filla del farer” a Sant Boi de Llobregat
https://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/la_filla_del-farer_peke.jpg172570Mario Pons Múriahttps://www.segulafilms.com/bloc/wp-content/uploads/2015/03/logoSegula.pngMario Pons Múria2015-06-09 07:05:182020-10-20 18:34:10Imatges de la presentació de “La Filla del farer” al centre Cívic de #Deltebre
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookiesACEPTAR