El Periple al + 324

Mario Pons, al programa + 324 conduït per Xavier Grasset, el 18 de maig, el film viatja a la Catalunya Nord per ser presentat al “Festival Images de Méditerranée” Argelés sur mer, segons paraules del cineasta François Boutonnet, com a “buc insignia” del Festival per commemorar els 80 anys de l’exilirepublicà de 1939. El film també es podrá veure a Perpinyà, Tolosa, Narbona, Nimes.

https://www.ccma.cat/app_pre.php/tv3/alacarta/mes-324/mario-pons-documentalista-ens-presenta-el-film-el-periple-la-vella-llum-deuropa/video/5842841/

El Periple a “Mediterraneo” RTVE

Prsentació del documental El Periple al programa de radio “Mediterraneo” de RTVE

“EL PERIPLE, LA VELLA LLUM D’EUROPA” RECULL DE PREMSA

L’Ampolla, Terres de l’Ebre, 7 d’octubre de 2019

BCN FILM COMMISSION SUMA “EL PERIPLE” AL PANTALLA BARCELONA.

Dijous 10 d’octubre, a les 18:45 h “El Periple, la vella llum d’Europa” es projecta Centre Cívic La Sagrera “La Barraca” dintre del Cicle Pantalla Barcelona.

http://lameva.barcelona.cat/pantallabarcelona/es/programas/el-periple

EL PERIPLE OBRE EL FESTIVAL GOLLUT DE RIBES DE FRESER

El Dissabte 12 d’octubre, el film “El Periple, la vella llum d’Europa” es projecta al cinema Catalunya de Ribes de Freses en el marc del Festival Gollut 17 h http://www.festivalgollut.com/index.php/ca/El Festival Gollut Projecta i premia a obres que transmeten valors amb compromís social, informen o denuncien fets que afecten a la societat  i que no es difonen suficientment a les sales de cinema Catalanes, les televisions públiques o canals de distribució audiovisual habituals. El certamen ja esdevé una referència de l’audiovisual i fotografia amb compromís.

“EL PERIPLE AL CICLE DE MEMÒRIA DE TARDOR DE CAMBRILS 

Emmarcat en la programació de tardor del curs del Campus Extens de la URV a Cambrils, Museu d’Història de Cambrils i Arxiu Municipal de Cambrils, el presenta el documental “El Periple, la vella llum d’Europa”, dirigit per Mario Pons Múria. Una història de tres exilis: el del poble sirià, el del poble català i l’interior dels bloquejos de l’individu a l’Europa del segle XXI. Dimarts 8 d’octubre al Centre Cultural de Cambrils. XIV Cicle de Memòria de tador de Cambrils. https://www.circdelacultura.com/acte/72402/el-periple-la-vella-llum-deuropa

L’Ampolla, Terres de l’Ebre, 23 de setembre de 2019

“EL PERIPLE” TORNA A PARÍS SELECCIONAT AL FESTIVAL ARFF GLOBAL DE PARÍS

https://www.ara.cat/cultura/Periple-Europa-ARFF-Global-Paris_0_2313968681.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-documental-el-periple-la-vella-llum-deuropa-seleccionat-al-festival-arff-global-de-paris/

https://ebredigital.cat/2019/09/25/el-documental-el-periple-la-vella-llum-deuropa-seleccionat-al-festival-arff-global-de-paris/

http://www.aguaita.cat/noticia/15972/documental/periple/vella/llum/europa/seleccionat/al/festival/arff/global/paris

“El Periple, la vella llum d’Europa” ha estat seleccionat al Festival ARFF Global de París. Després de ARFF Global  Berlín, el nou reconeixement arriba des de la capital francesa. L’Around International Film Festival és un esdeveniment anual independent que té com a objectiu obrir una finestra d’oportunitat, a escala internacional, a tots aquells realitzadors que difonen el coneixement de l’art visual modern amb les seves produccions cinematogràfiques per tal de millorar la consciència col·lectiva. https://aroundfilms.com

EL FESTIVAL DE CINEMA DE BANYULS SUR MER

Visages & Images de Méditerranée, projecta el documental del realitzador ebrenc el dissabte 28 de setembre, les 21:00h, a l’Amphithéâtre de l’observatoire Océanologique.“El Periple” es presenta al  amb Banda Sonora Original en directe de los Sirgadors, grup musical del qual Mario Pons, autor del documental n’és impulsor, lletrista i cantant, interpretant la seva mirada cinematogràfica a través del cant. http://www.cinemaginaire.org

D’ençà que “El Periple, la vella llum d’Europa” va obtenir el guardó millor documental del Festival del Girona 2018, no ha parat de recollir reconeixements a nivell internacional:  Millor documental al Festival SFAAF de Xile 2019.  Millor guió de  documental al Five Continents International Film Festival de Veneçuela 2019. Finalistes a l’European Cinematography Awards d’Amsterdam 2019. 34é Rencontres Cinémaginaire d’Argelès sur Mer.  Rencontres Professionnelles Eurorégionales, Cinema á la Frontiere  Prats de Molló. 2018 Mostra Documental 24 d’Out 1944 París. 2018 Festival Som9 Cinema de Lleida. 2018. Festival Memorimage de Reus 2017.

EL PERIPLE A CAMBRILS “1939: RETIDARA I EXILI”

Per als qui encara no hagin tingut l’oportunitat de veure el film, el proper dimarts 8 d’octubre, a les vuit de vespre, el documental es podrà visionar al XIV Cicle de Memòria de Tardor de Cambrils “1939: Retidara i exili” que tindrà lloc a la Sala d’actes de Centre de Cultura. Los Sirgadors autors de la BSO del documental tocaran en acústic, Mario Pons cantarà una extensa filmografia pròpia que inclou moltes de les lluites democràtiques del nostre país.

“EL PERIPLE” DE MARIO PONS GUANYA PANTALLES A TOTA CATALUNYA

La trajectòria de Mario Pons ve del docu-activisme de primers de segle, és responsable dels documentals de la Plataforma en defensa de l’Ebre (“Aigua” 2002, “Contracorrent ” 2006), també  “La Batalla de la memòria” (2009) o “Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” (2012) o “La Filla del farer” (2015)… lo futur del Cinema documental? Incert com el futur del nostre país, el present dels presos polítics… Parlem de la persecució de la llibertat d’expressió per part de l’Estat espanyol i mentre distribuïm el film a nivell internacional, sento com a casa “El Periple” és a l’ombra del monument feixista que tantes vegades han denunciat els estimats Jordi Cuixart o l’ebrenca Carme Forcadell. La por a les urpes de l’àguila imperial del mig del riu al seu pas per Tortosa, fa que moltes vegades no ens adonem les nostres pròpies contradiccions internes”.

 

L’Ampolla, Terres de l’Ebre, 14 d’agost de 2019

“EL PERIPLE” GUANYA L’ARFF GLOBAL AWARD AROUND INTERNATIONAL FESTIVAL A BERLÍN

Aquest és el darrer reconeixement a una obra guardonada a escala internacional

https://aroundfilms.com

El film El Periple, la vella llum d’Europa (Sègula Films 2018), de Mario Pons, ha estat guardonat amb el Global Award al Festival Internacional de Cinema Around (ARFF International) de Berlín.

L’Around International Film Festival és un esdeveniment anual independent que té com a objectiu obrir una finestra d’oportunitat, a escala internacional, a tots aquells realitzadors que difonen el coneixement de l’art visual modern amb les seves produccions cinematogràfiques.

La tasca de l’ARFF és seleccionar els millors cineastes mitjançant un festival anual que proporciona els elements essencials de la filmació, distribució i vies de producció als professionals del sector, per tal de millorar la consciència col·lectiva.

Pel que fa al documental guardonat, El Periple, la vella llum d’Europa, cal destacar que també ha estat reconegut com a Millor Documental del Festival Internacional de Cinema de Girona 2018, motiu pel qual ha estat seleccionat al 34é Rencontres Cinémaginaire d’Argelès sur Mer. La preestrena del film a la Catalunya Nord l’organitzà l’Associació de Filles i Fills de Republicans Catalans i Infants de l’Exili i va obrir els actes de commemoració dels 80 anys de la retirada republicana.

Sota el títol “The Lights of hope”, ha estat guanyadora del Guardor a millor documental al Festival SFAAF de Xile, al millor guió de llargmetratge documental al Five Continents International film festival de Veneçuela, en la categoria de llargmetratge documental. “El Periple, la vella llum d’Europa” de Mario Pons esta de enhorabona, per que també és finalista a l’European Cinematography Awards d’Amsterdam.

En un any en distribució “El Periple, la vella llum d’Europa” també ha estat Guardonada com a Millor Documental del Festival Internacional de Cinema de Girona 2018 , motiu pel qual “El Periple” ha estat seleccionat al 34é Rencontres Cinémaginaire d’Argelès sur Mer amb pre-estrena a l’estat francès el 18 de 2019 maig al cinéma Jaurès. Presentat com a vaixell insígnia del festival pels mateixos organitzadors, la pre-estrena del film a la Catalunya Nord l’organitzà l’Associació FFREEE, filles i fills de republicans catalans i infants de l’exili. La projecció de la pel·lícula documental obrí els actes de commemoració dels 80 anys de la retirada republicana.

El film també ha passat pel PriMed 2018 Marsella, Festival Som9 Cinema de Lleida 2018 i va ser millor work in progress al Festival Memorimage de Reus 2017.

https://www.facebook.com/AroundInternationalFilmFestival

Tràiler https://vimeo.com/248731896

“EL PERIPLE B.S.O” ESPECTACLE MUSICAL CINEMATOGRÀFIC QUE LOS SIRGADORS PRESENTEN A FESTES DE GRÀCIA EL PROPER 19 D’AGOST, PLAÇA DEL SOL

Per a qui encara no hagin tingut la oportunitat de veure el film, el proper dillums, 19 d’agost, a les 22:00h, tindran l’oportinutat de descubrir l’espectacle cinematogràfic inspirat en la pel.lícula al vell mig de la plaça del Sol, en el marc de la Festa Major de Gràcia a Barcelona. El grup de jota&blues de les Terres de l’Ebre, Los Sirgadors, autors de la Banda Sonora Original del film, amb Mario Pons al cap davant com a cineasta i cantant, interpreten en directe el periple dels exilis presents, passats i interiors recollits en el film.

https://www.festamajordegracia.cat/agenda

“EL PERIPLE BSO” LOS SIRGADORS

1939, de la retirada, a l’exili sirià , 80 anys després

 Los Sirgadors interpreten en directe la Banda Sonora del nou film de Mario Pons.

 Una pantalla panoràmica. Un cineasta que canta el seu periple vivencial. Uns músics sirgadors estirant de la memòria històrica. Un farer que vol evitar que la llum d’Europa s’apagui. Uns nàufrags que volen salvar la vida. Humans migrants forçats per la bestialitat de les guerres. En el periple, una llum d’esperança sempre guia al navegant. “El Periple” la Banda Sonora Original interpretada pel rapsode que mira des de la llum del far de la solidaritat a l’Europa de les tanques. Un cineasta defensant-se de l’actual guerra contra la llibertat d’expressió a través del cant.

Cinema, música i poesia s’articulen en gran format amb els temes sempre reivindicatius del repertori clàssic de los Sirgadors. http://www.sirgadors.cat/bloc/el-periple-al-mare-nostrum-1939-2019/

“El Periple, la vella llum d’Europa” la Banda Sonora Original en Concert: “Mare Nostrum” forma part de l’espectacle musical que los sirgadors: https://vimeo.com/330438978

NOTA DE PREMSA, Terres de l’Ebre 16 de juliol de 2019

“EL PERIPLE” DE MARIO PONS TORNA A L’ORIGEN AMB LA BANDA SONORA DEL FILM DE LOS SIRGADORS EN DIRECTE

Només un dia després dels atemptats a la Rambla de Barcelona i Cambrils, centenars de persones van omplir el port pesquer en una demostració cívica ferma de rebuig al terror. l’Ajuntament de l’Ampolla va decidir ser valent i seguir amb l’acte programat, una premiere plantejada per recollir les primeres impressions dels espectadors per així poder tancar el muntatge del tall definitiu d’un film que tracta amb profunditat l’origen de les guerres i les seves conseqüències. Una premiere que fou agosarada, reconeix el realitzador. L’acte fou presentat per Montse Armengou Martin, documentalista i Directora del Programa “Sense Ficció” de TV3

“EL PERIPLE”, UNA HISTÒRIA SOBRE TRES EXILIS. SINOPSI

Que tenen en comú el director de màrqueting d’una multinacional, un vell torrer de fars i el líder d’un camp de refugiats sirians a Grècia? La vida en aïllament, el bloqueig de l’ individu i els Estats a la Mediterrània.

A la nit, quan s’apaga la llum d’un far, potser s’alerta d’un naufragi o la imminent arribada d’una guerra.

Doneu un cop d’ull al Press Book del film https://www.segulafilms.com/bloc/el-periple-un-documental-de-mario-pons-muria/

“EL PERIPLE BSO” LOS SIRGADORS 

1939, de la retirada, a l’exili sirià , 80 anys després. NOU ESPECTACLE

Los Sirgadors interpreten en directe la Banda Sonora del nou film de Mario Pons.

Cinema, música i poesia s’articulen en gran format amb els temes sempre reivindicatius del repertori clàssic de los Sirgadors. http://www.sirgadors.cat/bloc/el-periple-al-mare-nostrum-1939-2019/

Un cineasta que canta el seu periple vivencial. Uns músics sirgadors estirant de la memòria històrica. Un farer que vol evitar que la llum d’Europa s’apagui. Uns nàufrags que volen salvar la vida. Humans migrants forçats per la bestialitat de les guerres. En el periple, una llum d’esperança sempre guia al navegant. “El Periple” la Banda Sonora Original interpretada pel rapsode que mira des de la llum del far de la solidaritat a l’Europa de les tanques. Un cineasta independent defensant-se de l’actual guerra contra la llibertat d’expressió a través del cant, rapsoda que vigila la nit del totalitarisme des de l’òptica encara latent del far de Buda. www.segulafilms.com

Mario Pons ha estirat d’una llarga trajectòria fílmica d’ençà que el 2002 estrenés, també a l’Ampolla i en ple conflicte del Pla Hidrològic Nacional, “Aigua, la Font de la Vida” de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Després li van seguir “Contracorrent” (2006), “La Batalla de la Memòria” (2009), “Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” (2012), “La Filla del Farer” (2014), amb reconeixements a festivals internacionals i emissions per les televisions catalanes i del món.

DISTRIBUCIÓ INTERNACIONAL

En un any en distribució “El Periple, la vella llum d’Europa” ha estat Guardonat com a Millor Documental del Festival Internacional de Cinema de Girona 2018 , motiu pel qual “El Periple” ha estat seleccionat al 34é Rencontres Cinémaginaire d’Argelès sur Mer amb pre-estrena a l’estat francès el 18 de 2019 maig al cinéma Jaurès. Presentat com a vaixell insígnia del festival pels mateixos organitzadors, la pre-estrena del film a la Catalunya Nord l’organitzà l’Associació FFREEE, filles i fills de republicans catalans i infants de l’exili. La projecció de la pel·lícula documental obrí els actes de commemoració dels 80 anys de la retirada republicana.

Sota el títol “The Lights of hope”, ha estat guanyadora del Guardor a millor documental al Festival SFAAF de Xile, al millor guió de llargmetratge documental al Five Continents International film festival de Veneçuela, en la categoria de llargmetratge documental. “El Periple, la vella llum d’Europa” de Mario Pons esta de enhorabona, per que també és finalista a l’European Cinematography Awards d’Amsterdam. El film també ha passat pel PriMed 2018 Marsella, Festival Som9 Cinema de Lleida 2018 i va ser millor work in progress al Festival Memorimage de Reus 2017.

Associacions com 24 Aout 1944 París, els fills i filles dels republicans que van alliberar la capital francesa dels nazis, han reconegut el film, presentat el passat mes de novembre 2018 a París. Després de passar pel mercat audiovisual Rencontres Professionnelles Eurorégionales, Cinema á la Frontiere Prats de Molló 2018, ha començat la seva distribució francesa través de Cinema Imaginaire. La Distribuïdora del film ha confirmat l’estrena de “El Periple”: Bao, Cabestany, Prats de Mollo, cinéma Nouveau Palace Prada de Conflent, Osséja, Perpignan, Ceret, Elne, Port Vendres, Banyuls Sur mer, Narbonne, Lézignan, Limoux, Quillan, Toulouse, Clermont l’Herault, Nimes, Montpellier.

Entre 2018 i 2019“El Periple” també s’ha presentat a la Filmoteca de Saragossa, a la Filmoteca de Catalunya, als Cinemes Girona, a els Cinemes de Palafrugell, el Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME), els Zumzeig Cinema, a l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, a la Sénia, Alcanar, l’Ampolla, El Perelló, l’Aldea, Camarles, la Selva del Camp, Ocine de Roquetes, Amposta, Flix i el Cafè del Teatre de Lleida, Vilafranca, Teatret del Serrallo de Tarragona, Cine Baix de Sant Feliu de Llobregat, Cineclub Badia del Vallés, Cinema Foment Mataroní, Torredembarra, Teatre Circul de Badalona, Universitat d’Igualada.

ENTREVISTA AL DIRECTOR + 324 XAVIER GRASSET 12 d’abril 2019

/https://www.ccma.cat/app_pre.php/tv3/alacarta/mes-324/mario-pons-documentalista-ens-presenta-el-film-el-periple-la-vella-llum-deuropa/video/5842841/

https://www.segulafilms.com/bloc/wp-admin/post.php?post=1015&action=edit

TN Migdia TV3, 3 de juny 2018. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/el-periple-un-documental-de-mario-pons-sobre-lexili-dels-refugiats-i-dels-represaliats-del-franquisme/video/5769682/

“EL PERIPLE” LA CRÍTICA

EL DIARI FRANCÈS L’INDEPENDANT 14 de maig 2019 dedica un article al documental “Una Mirada diferent sobre els refugiats” diu: Ce film est exceptionnel car il part du passé, avec la bataille de l’Ebre, va explorer le présent avec les nouveaux exils, comme en Syrie, et se projette dans le futur. Il a obtenu le Grand Prix du Festival de Girona. Ce film est une parfaite transition entre les deux journées de colloques et l’ouverture du 34e festival Cinémaginaire, qui débute le mercredi 29 mai“. https://www.lindependant.fr/2019/05/14/un-autre-regard-sur-les-refugies,8199959.php

Associació de Recuperació de Memòria Històrica 24-aout-1944 de París. “C’est un gros travail et vraiment magnifiquement traité! Il donne à comprendre le monde, ses déchirures et se familiariser avec ces exilés dont le sort est tragique mais qui gardent dignité. Ils sont émouvants et forts à la fois. Ils ressemblent à cette mémoire dont nous sommes issus” valora la Véronique Salou Olivares, portaveu de l’Associació.

Felip Solé. Director de Cinema: “De caràcter militant Mario Pons s’esforça per mostrar un cinema diferent del que s’ha fet fins ara, de qualitat tècnica i exigència cinematogràfica extraordinària. El Périple és un excel·lent documental, just i emotiu. Diverses històries creuades entre la guerra d’Espanya i la guerra de Síria”.

Montse Armengou. Directora de Sense Ficció TVC: “Un petit Delta lluitant entre els pantans de Franco i la força de la Mediterrània dels refugiats de les guerres del món. Mario Pons es un cineasta independent amb una càmera lliure que el que pretén és donar veu als silenciats. Un punt de deslocalització dins de Catalunya. Una pel·lícula realitzada des de les Terres de l’Ebre”.

Filmoteca de Catalunya 2018 “El darrer treball del documentalista i cantant ebrenc Màrius Pons Múria és una reflexió sobre la crisi de l’individu l’actual Europa a la vegada que mostra l’origen del franquisme sociològic a través dels drames de les guerres silenciades i la vulneració dels drets humans dels exiliats. El director de la La Batalla de la memòria o La filla del farer, projecta una llum de fraternitat que uneix el present del poble sirià amb el passat del republicanisme espanyol tot buscant les respostes a l’actual crisi moral que assola Europa”. 

Institut Ramon Llull a París 2018 Le documentaire du catalan Màrius Pons “El Periple” sur les liens entre exils, depuis la “retirada” des républicains espagnols jusqu’aux réfugiés syriens, mémorie des rejetés de la République dans leur résistance pour libérer le monde du fascisme.

Octavi Martí. Director Adjunt de la Filmoteca de Catalunya Sincerament “El Periple” és interessant, viva i honesta. Discutiria alguns paral·lelismes històrics però els debats de llepafils em sembla que no van amb Màrius Pons, ni amb l’empatia que transmet la seva pel·lícula”.

Federico Mayor Zaragoza. Presidident de la Fundació Cultura y Paz “Realització excel.lent i oportuna.¡Quans de “periples”, quantes ferides tan doloroses com inadmissibles! Estem veient brots inquietants de supremacisme, de racisme, de xenofobia…. I la major part dels ciutadans, distrets, local-izats… espectadors en lloc de actors!!! Gracies, Mario Pons, per este far, que por ajudar a il.luminar camins de demà. Com a ciutadà del mon ¡Visca estre ampollero que passa missatges en favor de la justícia, la no violència i la pau!

www.segulafilms.com

segulafilms@gmail.com

+ 34 655 766 673

Terres de l’Ebre 1 de juliol de 2019

“EL PERIPLE” PREMI AL MILLOR GUIÓ DE LLARGMETRATGE DOCUMENTAL AL FIVE CONTINENTS INSTERNATIONAL FILM FESTIVAL VENEÇUELA https://www.ficocc.com/ficocc-27

Continuen els reconeixements internacionals per “El Periple, la vella llum d’Europa” (Sègula films 2018). Sota el títol “The Lights of hope”, ha estat guanyadora del Guardor al Millor guió de llargmetratge documental al Five Continents International Film Festival de Veneçuela, en la categoria de Feature & Half – Length Film Awards. El FICOOC te  la particularitat de ser una trobada intercontinental de Festivals dels cinc continents de món on es seleccionen les millors obres per tal de ser distribuïdes a nivell global. https://www.ficocc.com/judges

Terres de l’Ebre 4 de juliol de 2019

“EL PERIPLE” FINALISTA AL EUROPEAN CINEMATOGRAPHY AWARDS

“El Periple, la vella llum d’Europa” sota títol anglès “Lights of Hope” (Sègula Films 2018), passa a la final del European Cinematography Awards d’Amsterdam.

http://europe.cawards.org/#reviews

Oficialment anomenat “Golden Eagle”, el guardó reconeix l’excel·lència dels millors cineastes independents en l’àmbit global després d’un complet procés on els jutges avaluen la qualitat cinematogràfica, la creativitat i la capacitat de narrar històries. Qualificador oficial de llistats de premis IMDb ECA és un concurs de cinema de qualificació mensual i anual per a cineastes de tot el món. Els especialistes de la indústria cinematogràfica ECA anuncien semifinalistes, finalistes i guanyadors cada mes.

MILLOR FILM DOCUMENTAL AL SFAAF DE XILE

“El Periple”, s’emporta estatueta de Guanyador al Millor Film documental al The South Film and Arts Academy Festival 2019 (Xile). https://scafafest.wixsite.com/sfaaf/feature-film-21

 

A CASA ES PROJECTA A OCEJA, PRADA, VILAFRANCA i l’AMPOLLA

Oceja, le Puigmal, dimecres 19/06/2019 a les 20.45h

Prada de Conflent, Le Lido Dimarts 25/06/2019 a les 21h.

Vilafranca Cineclub 25/06/2019 a les 19:00h

L’Ampolla Port Pesquer 21/07/19 a les 23:00h

Terres de l’Ebre 9 de maig de 2019

“EL PERIPLE” DE L’EBRENC MARIO PONS OBRE el 34é FESTIVAL DE CINEMA D’ARGELÈS COMMEMORANT ELS 80 ANYS DE L’EXILI REPUBLICÀ.

https://www.ccma.cat/app_pre.php/tv3/alacarta/mes-324/mario-pons-documentalista-ens-presenta-el-film-el-periple-la-vella-llum-deuropa/video/5842841/

Segons declaracions del director del film, Mario Pons, al programa + 324 conduït per Xavier Grasset, la pel·lícula documental “El Periple, la vella llum d’Europa” (Sègula Films 2018), viatja a la Catalunya Nord per ser presentada al 34é Rencontres Cinémaginaire d’Argelès sur Mer http://www.cinemaginaire.org/festivals/les-rencontres-cinemaginaire-d-argeles-sur-mer/item/rencontres-cinemaginaire-d-argeles-sur-mer-2019 Serà el dissabte 18 de maig al cinéma Jaurès, a les 21:00h. Presentat com a buc insígnia del festival pels mateixos organitzadors, la pre-estrena del film a la l’estat gal l’organitza l’Associació FFREEE, filles i fills de republicans catalans/espanyols i infants de l’exili. La projecció de la pel·lícula documental obre els actes de commemoració dels 80 anys de la retirada republicana, amb l’exili de més de 450.000 persones quan finalment el feixisme va imposar el seu cop militar guanyant la Guerra Civil espanyola, amb el resultat de més de 500.000 morts i una llarga dictadura que encara cueja.

Associacions com 24 Aout 1944 París, els fills i filles dels republicans que van alliberar la capital francesa dels nacis, la mítica 2ª Divisió Blindada del General Leclerc, “La Nueve”, han reconegut el film, presentat el passat mes de novembre a París. Després de passar pel mercat audiovisual Rencontres Professionnelles Eurorégionales, Cinema á la Frontiere Prats de Molló, ara comença la distribució francesa través de Cinema Imaginaire. La Distribuïdora del film ha confirmat l’estrena de “El Periple” a les seguents pantalles: Cabestany / Centre Culturel / vendredi 31 mai. Prats de Mollo / cinéma Nouveau Palace / mardi 4 juin.
Aviat també confirmen data: Prada de Conflent (Cinéma le Lido), Osséja (Cinéma le Puigmal), Perpignan, Elne, Port Vendres, Narbonne, Lézignan, Limoux, Quillan, Toulouse, Clermont l’Herault, Nimes, Montpellier.

 

EL PERIPLE ES PRESENTA AL TEATRE CIRCOL DE BADALONA

https://vimeo.com/330722095

https://www.entrapolis.com/entrades/soc-migrant-cicle-sobre-migracio-el-periple-una-historia-sobre-tres-exilis

http://bdncom.alacarta.cat/badalona-tres60/capitol/9-dabril-de-2019-tres60 (minut 32)

https://www.infocamp.cat/arxiu-seccio-cultura/item/26669-el-documental-el-periple-torna-a-tarragona-acompanyat-del-seu-director

MARIO PONS SIGNA LA DISTRIBUCIÓ “EL PERIPLE” A FRANÇA

L’any de la commemoració de la Retirada republicana, Mario Pons (Sègula Films) ha signat contracte de distribució de “El Periple, al vella llum d’Europa” amb Kalimago Films. Properament comencem a presentar als teatres i entrem automàticament a la xarxa de distribució de desenes de sales de cinema (36) del sud de França.  http://www.cinemaginaire.org  A nivell internacional també estem treballant per presentar-lo a Madrid, Portugal i Ciutat de Mèxic. 

https://www.lavanguardia.com/vida/20190208/46291168046/el-documental-el-periple-la-vella-llum-deuropa-fa-el-salt-a-les-pantalles-franceses.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-documental-el-periple-la-vella-llum-deuropa-fa-el-salt-a-les-pantalles-franceses/

http://www.aguaita.cat/noticia/14133/documental/periple/vella/llum/europa/estrena/pantalles/franceses

“EL PERIPLE” CATALÀ  CALENDARI DE PROJECCIONS HIVERN 2019

“El Periple, la vella llum d’Europa” es podrà veure el 19 de febrer Tarragona (Teatre del Serrallo), el 20 de febrer a Badia del Vallès, el 2 de març a Sant Feliu de Llobregat (Cinebaix) i el 7 de març a Mataró (Cinema Foment). El 29 de març a Badalona (Teatre Circol) acompanyats Proactiva Open Arms, 30 de març Torredembarra. El 27 d’abril torna al Delta, al Casal de Camarles. El 18 de juny a Vilafranca. l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, Vilanova, Cambrils o Girona, també han confirmat el seu interès.

“EL PERIPLE” TORNA A TARRAGONA AMB LA BSO DE LOS SIRGADORS

Després d’endur-se el guardó a Millor Documental del Festival Internacional de Cinema de Girona 2018, aconseguir distribuició als cinemes Francesos, “El Periple, la vella llum d’europa” torna a Tarragona el dimarts 19 de febrer a les 19:00h al Teatret del Serrallo amb la presentació del documental a càrrec de Josep Maria Cruset i Domènech, President del Port de Tarragona, junt amb el realitzador i cantant Mario Pons. L’Acte és organitzat per l’Arxiu del Port de Tarragona i compta amb l’actuació de Los Sirgadors, autors de la Banda Sonora Original del film.

 

“EL PERIPLE” LA TRAJECTÒRIA 2018. Projectada a més de 30 pantalles

* Millor Documental al Festival Festival Internacional de Cinema de Girona.

* Festival Som9 Cinema de Lleida

* Rencontres Professionnelles Eurorégionales, Cinema á la Frontiere Prats de Molló.  

* Mostra Documental 24 d’Out 1944 París

* Millor work in progress al Festival Memorimage de Reus 2017.

* “El Periple” s’ha pogut veure a amb a la Filmoteca de Saragossa, a la Filmoteca de Catalunya, als Cinemes Girona, a els Cinemes de Palafrugell, el Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME), els Zumzeig Cinema, a l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, a la Sénia, Alcanar, l’Ampolla, El Perelló, l’Aldea, la Selva del Camp, Vilafranca, Ocine de Roquetes, Amposta, Flix i el Cafè del Teatre de Lleida, acompanyada de la seva BSO en directe, obra de Los Sirgadors.

RECULL DE PREMSA 2018

“LE PERIPLE” ES GUANYA AL PÚBLIC FRANCÉS A PARÍS 9 de Novembre de 2018

https://www.llull.cat/offices/paris/actualitat_detall.cfm?id=36380&url=projection-de-&fbclid=IwAR18JDVVt5aYBq87bNpCIaUsKDpLJgtmKMedsLj8h_eDaw3JIUtMCmva4Xg

“El Periple” de Mario Pons es presentà el passat divendres 9 de novembre al Centre Cultural de la Plaça de les Fêtes de París davant d’un centenar d’espectadors. La presentació va anar a càrrec de Felip Solé, productor i realitzador català, establert a França, guanyador entre altres premis, del Gaudí 2013 a la millor pel·lícula pel film “Tornarem”. Felip Solé va reconèixer la nova generació de cineastes independents representada per Mario Pons: “De caràcter militant, el cinema de Mario Pons s’esforça per mostrar un cinema diferent del que s’ha fet fins ara, de qualitat tècnica i exigència cinematogràfica extraordinària”.

Durant a presentació, Pons va agrair al col·lectiu 24 d’Out 1944 la invitació, tot destacant que el 9 de novembre es complien els 80 anys de la destrucció de l’últim pont de l’Ebre durant la retirada de l’exèrcit de la República un cop trencat el front de la Fatarella a les acaballes de la Batalla de l’Ebre. El film és tornarà a programar al París al Febrer.

https://www.lavanguardia.com/politica/20181109/452809667524/un-documental-catalan-compara-en-paris-el-exilio-sirio-y-el-republicano.html

https://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2018-11-09/un-documental-catalan-compara-en-paris-el-exilio-sirio-y-el-republicano_1667094/

https://www.eldiario.es/cultura/documental-catalan-compara-Paris-republicano_0_833967188.html

https://www.efe.com/efe/espana/portada/un-documental-catalan-compara-en-paris-el-exilio-sirio-y-republicano/10010-3808282

http://www.aguaita.cat/noticia/13601/periple/captiva/public/frances

http://www.24-aout-1944.org/COLLOQUE-9-et-10-novembre-2018

https://vimeo.com/301532513

EL FILM ES DISTRIBUIRÀ A 30 SALES DE CINEMA FRANCESES

El dimarts 6 de novembre, “El Periple” es presentà a Rencontres Professionnelles Eurorégionales, Cinema á la Frontiere a Prats de Molló, amb una gran acceptació per part de públic, també per productors i distribuïdors francesos. Al febrer de 2019 el film s’estrena a 30 Sales Franceses a través de la distribuïdora “Cinema Imaginaire”.

EL PERIPLE ENCETA ELS RENCONTRES PROFESSIONNELLES EURORÉGIONALES A PRATS DE MOLLÓ 6 de novembre de 2018

 https://nordsudfilms.com/ca/cinema-la-frontiere/

 EL PERIPLE, Catalogne 2018 – 1h13 – documentaire film terminé en avant première. Centre del triangle Tolosa – Barcelona – Montpeller. 6 de novembre, 20:30h, Prats de Molló.

El Periple als Ocinema de Roquetes 25 d’Octubre

El Periple es presenta a Vilafranca

https://www.rtvvilafranca.cat/2018/10/el-periple-de-la-veu-dels-refugiats-sera-present-al-solidaritats/

 

Premi Millor Pel·lícula Documental en la secció Internacional a competició al Festival Internacional de Cinema de Girona

“El Periple” del realitzador ebrenc Mario Pons Múria ha estat guardonada amb el Premi Millor Pel·lícula Documental en la secció Internacional a competició al Festival Internacional de Cinema de Girona junt amb Francis Forcou per “Serge Pey et la boîte aux lettres du cimetière”, ex-aequoL’entrega de premis fou el passat diumenge 30 de setembre als Cinemes Albeniz de Girona.

Després de ser seleccionada i finalista al Festival Memorimage de Reus 2017 amb el work in progress (Sense Sonoritzar, ni etalonar), aquest 2018 “El Periple” s’ha pogur veure a amb a la Filmoteca de Saragossa, a la Filmoteca de Catalunya, als Cinemes Girona, a els Cinemes de Palafrugell, el Museu de l’Exili de la Jonquera, els Zumzeig Cinema, a l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, a la Sénia, Alcanar, l’Ampolla, El Perelló, la Selva del Camp.

El film de Pons es programarà pròximament als cinemes Truffaut de la capital gironina. El film en presenta properament al teatre de Vilafranca, 17 d’octubre, Cinemes Oscars de Roquetes 25 d’ctubre, Amposta (Data per definir), acompanyada de la banda sonora en directe de los Sirgadors (www.sirgadors.cat), d’on el propi director del film n’és el cantant.

 

http://www.imaginaradio.cat/2018/10/03/el-periple-de-mario-pons-millor-documental-al-festival-internacional-de-cinema-de-girona/

http://www.aguaita.cat/noticia/13206/periple/premiada/millor/pellicula/documental/al/festival/internacional/girona

http://www.riberaonline.info/2018/10/el-periple-de-mario-pons-millor.html

https://www.setmanarilebre.cat/noticia/91954/mario-pons-premi-festival-girona

https://ebredigital.cat/2018/10/12/mario-pons-cineasta-amb-el-meu-cinema-intento-mes-que-sacsejar-reconstruir-consciencies/

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1468812-catifa-per-al-glamur.html

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2018/09/30/carla-nieto-clou-festival-cinema/937931.html

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1476147-el-glamur-del-cine-a-girona.html

http://www.bcncatfilmcommission.com/es/films/el-periple

http://rolcultura.blogspot.com/2018/09/el-periple-de-la-veu-dels-refugiats-al.html

 

PRIMED MARSELLA 2018  http://cmca-med.org/film/le-periple/

 

“El PERIPLE S’ESTRENA A l’AULA MAGNA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI”

http://diaridigital.tarragona21.com/?s=El+Periple

https://www.tarragonaradio.cat/noticia/la_urv_estrena_el_documental_el_periple_la_vella_llum_deuropa_en_motiu_del_dia_mundial_de_les_persones_refugiades/54574

http://reusdigital.cat/noticies/cultura/el-documental-el-periple-enllaca-lexili-republica-i-els-refugiats-sirians

“El PERIPLE S’ESTRENA ALS ZUMZEIG CINEMA”

http://zumzeigcine.coop/es/portfolio/el-periple-2/

“El PERIPLE S’ESTRENA AL MUSEU DE L’EXILI DE LA JONQUERA”

http://www.museuexili.cat/index.php?view=details&id=344&option=com_eventlist&Itemid=195&lang=ca

“EL PERIPLE” ESTREMA AL CINEMA DE PALAFRUGELL

https://www.ivoox.com/entrevista-a-mario-pons-director-del-documental-el-audios-mp3_rf_26384900_1.html

“El PERIPLE” S’ESTRENA ALS CINEMES GIRONA DE BARCELONA

http://www.crearsa.com/webn/2018/05/30/entrevista-amb-mario-pons-director-del-periple/

http://www.rtve.es/alacarta/audios/territori-clandesti/

http://academiadelcinema.cat/es/actualidad/toda-la-actualidad/3406-estrena-del-documental-el-periple

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20180605/pons-muria-reflexiona-sobre-la-crisis-del-individuo-en-documental-el-periple-6858960

http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=2836256&titulo=Pons+M%FAria+reflexiona+sobre+la+crisis+del+individuo+en+documental+El+Periple

“El PERIPLE” S’ESTRENA A LA FILMOTECA DE CATALUNYA

https://www.vilaweb.cat/noticies/estrena-del-el-periple-un-documentari-sobre-els-exilis-passats-presents-i-interiors/

https://vimeo.com/273072678

https://vimeo.com/273119221

TN Migdia TV3 (3 de juny).

http://www.ccma.cat/…/el-periple-un-document…/video/5769682/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/el-periple-un-documental-de-mario-pons-sobre-lexili-dels-refugiats-i-dels-represaliats-del-franquisme/video/5769682/

Retrat paral·lel dels exiliats republicans i els refugiats sirans que coincideixen en el patiment, la por i la incertesa que generen la guerra i l’obligació de fugir, el treball vol ser sobretot un toc d’atenció sobre el futur d’Europa.

Mario Pons: “Los exiliats de Síria són un espill dels nostres refugiats, és per aquí que empatitzo amb aquesta gent, per què pensó que tot lo trauma que no mos han explicat dels nostres exiliats, l’estan vivint actualment aquestes persones que estan fugint de la guerra”.

“Denunciar la crisi de valors a Europa, una llum que s’apaga diu el seu director com fa 80 anys amb la Guerra Civil espanyola, intento narrar quina és la llum de consciència que hem de conservar tots dins per trobar el camí de la pau, allunyant-nos de l’odi, de les provocacions, dels totalitarismes que porten a les guerres”.

http://diaridigital.tarragona21.com/marius-pons-presenta-nou-documental-en-busca-de-respostes-per-lactual-crisi-moral-deuropa/

EL PERIPLE S’ESTRENA A LA FILMOTECA DE CATALUNYA 31/5/18

http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/sessions-especials/lidaritat-i-refugiats

Presentació a càrrec d’Esteve Riambau, Director de la Filmoteca de Catalunya, Pablo Peralta de l’Ajuntament de Barcelona “Ciutat Refugi” , Dolors Aixalà de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Montse Armengou, Directora de Sense Ficció. TVC, Mario Pons Múria, guionista, director “El Periple”, productor a Sègula Films. https://vimeo.com/273072678

L’Estrena de “El Periple” comptà amb l’actuació de “Los Sirgadors” en acústic commemorant el 80 aniversari de la Batalla de l’Ebre amb el tema “Terra” https://vimeo.com/273119221

Pablo Peralta de l’Ajuntament de Barcelona “Ciutat Refugi”

Visió interesant que ens fa mirar endarrere, ens fa mirar al present, però en fa mirar cap al futur… l’Estat espanyol no ha complert amb els seus compromisos de reubicació i assentament.

Dolors Aixalà de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

La voluntat política ha estat ajudar, però la pròpia estructura de l’Administració ens impedeix donar suport de la manera que voldríem. Agrair que sigui una pel·lícula feta des d’un territori que no l’habitual que és des de Terres de l’Ebre, aquest punt de deslocalització dins de Catalunya, no tot passa a Barcelona. Mario, és una persona insistent, perseverant i al final ho acaba aconseguint, felicitar-lo pel seu coratge.

Montse Armengou, Directora de Sense Ficció.ares, iaios…guerres del món.

gadors. TVC

Mario Pons el conec personalment quan s’estaven fent uns acomiadaments bastant durs a la Televisió Pública de Catalunya i ens va donar suport com a cantant amb Los Sirgadors.

Professionalment ja el coneixia d’abans, havia fet un documental excel·lent que es deia “Sègula” que vam emetre en el Sense Ficció i tot i ser molt polèmica i controvertida, pessimista per alguns, realista per als altres, va ficar un segell molt viu, molt potent a la depressió que afectava totes les classes populars producte dels efectes després de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008.

Va començar amb “Aigua, la Font de la vida” un documental que ja d’entrada te el suport de Pere Portabella sobre l’afecció de la llei del PHN al Delta de l’Ebre. Després va fer “Contracorrent” que parlava de la corrupció en la gestió de l’aigua de Franco a Zapatero, documental que no s’ha emés mai per telvisió. Després va fer “La Batalla de la memòria”, va guanyar un Memorimage, distingida amb el premi Memòries de la Generalitat de Catalunya per l’habilitat de la pel·lícula per recuperar les emocions lligades al conflicte, la lluita de la democràcia contra el franquisme, la recuperació de la memòria històrica.

Deprés va fer “La Filla del farer”, l’embrió de “El Periple”, aquest és del sisé periple.

Està be donar-li ànims, pero a part a veure si puguessim buscar plataformes d’ajut potent real. Ell ens demana a Tv3 i jo des de TV3 ja no se si demanar-li directament al Montoro, o a qui li he de demanar, la situación està molt fotuda realment. O ens posem en peu de reivindicació o sinó això és com un dominó, ell demana, jo dic que no, jo demano em diuen que no… etc i el que està clar és que no podem continuar tibant de la voluntarietat i de l’energia solidaria i generosa de la gent.

Mario Pons es defineix com un cineasta independent, àcrata i irreverent, sense pasta, però amb una càmera lliure que el que pretén és donar veu als silenciats. Un petit Delta lluitant entre els pantans de Franco i la força de la Mediterrània dels refugiats de les guerres del món. Cada sala que aconseguim és una batalla guanyada pel cinema independent.

Mario Pons Múria, guionista, director “El Periple”, productor a Sègula Films

Els actors sou vosaltres, els espectadors, massa vegades ens quedem impassibles davant de les imatge de foc, sang i metralla de les guerres al món.

Los Autors som personetes com vosaltres que l’únic que intentem és passar una depressió moral, quan veiem injustícies com la privatització de l’aigua, quan veiem injustícies com la corrupció i les portes giratòries, quan veiem les injustícies de la memòria, aquests morts que encara campen pel bosc, aquestes fosses comunes plenes de fills, pares, iaios… Hem de ser honestos amb el nostre present, no podem estar immobilitzats per la por, és horrible pensar que han pogut bloquejar-nos la moral, la consciència.

A aquells 450.000 exiliats que van haver de marxar de casa nostra, aquelles 200.000 sentències de mort signades pel dictador només entre l’any 1939 al 1956, aquelles 650 persones que mai van tornar de la presó de Pilats a Tarragona, afusellades a la Punxa, a la vergonya dels vetos de la ONU d’avui i els pactes de no-intervenció d’ahir, també a la Guerra de Síria que ja porta set anys i gairebé un quart de milió de morts.

Per tots els 65.000 refugiats que encara esperen per a vergonya nostra que Europa els hi doni un visat, els doni feina i una casa, que puguen portar als nens al col·legi, per la memòria dels morts de la República, però sobretot per la memòria dels que han de venir… s’ha de passar aquest testimoni i és aquesta una de les funcions principals del cinema, del cinema independent, deixar constància d’una realitat i més del cinema documental.

No som voluntariosos, som treballadors, tenim los nusets dels punys pelats de picar les portes de l’administració, no s’obren, però el nostre esperit és el mateix que el dels brigadistes internacionals que van venir a defensar la democràcia que és lo sentiment de solidaritat, de cooperació real amb un poble que pateix com el sirià avui.

“Per a mi com a cineasta que porto gairebé vint anys picant pedra des de Terres de l’Ebre és un orgull i un privilegi i un premi molt gran presentar “El Periple” a la casa del cinema català, formar part del cinema independent català i per al món.

“El PERIPLE” S’ESTRENA A ALCANAR

http://canal21ebre.com/noticia/Entrevista_a_Mario_Pons_realitzador/15925

https://www.ivoox.com/entrevista-mario-pons-realitzador-cinema-09-10-2018-audios-mp3_rf_25890681_1.html

EL PERIPLE S’ESTRENA A LA FILMOTECA DE SARAGOSSA

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1318956-trailer-de-el-periple-un-documental-que-reflexiona-sobre-la-crisi-dels-refugiats.html

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1318956-trailer-de-el-periple-un-documental-que-reflexiona-sobre-la-crisi-dels-refugiats.html

“EL PERIPLE”  PLA DISTRIBUCIÓ 2018

“EL PERIPLE”  PLA DISTRIBUCIÓ 2018

El darrer treball del documentalista i cantant ebrenc Màrius Pons Múria és una reflexió sobre la crisi de l’individu l’actual Europa a la vegada que mostra l’origen del franquisme sociològic a través dels drames de les guerres silenciades i la vulneració dels drets humans dels exiliats. El director de la La Batalla de la memòria o La filla del farer, projecta una llum de fraternitat que uneix el present del poble sirià amb el passat del republicanisme espanyol tot buscant les respostes a l’actual crisi moral que assola Europa. (Filmoteca de Catalunya 2018).

“El Periple” La Vella llum d’Europa

l’11 de maig a Alcanar vam realitzar l’estrena a Alcanar, Catalunya Sud, en un acte de cohesió territorial davant l’efemèride dels 80 anys de l’incendi que acabà amb el far de Buda, a les beceroles de “La Batalla de l’Ebre”.

l’Ajuntament de Barcelona “Ciutat Refugi” junt amb el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors (Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament) i amb la Filmoteca de Catalanya, són els encarregat d’organitzar l’Estrena a la Catalunya Central, serà el proper 31 de maig.

http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/sessions-especials/lidaritat-i-refugiats

 

 

Els Cinemes Girona estrenen el Film el 5 de juny dins el cicle “Mirades Documentals.

Durant la setmana de les Persones Refugiades, el 9 de Juny estrenem al Cinema de Palafrugell.

El Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME) té prevista la presentació pel 15 de juny.

http://www.museuexili.cat/index.php?view=details&id=344&option=com_eventlist&Itemid=195&lang=ca

20 Juny el dia Internacional de les persones refugiades. “El Periple” a l’Aula Magna del Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Presentació organitzada per la la URV Solidaria i la Càtedra de la Unesco.

També es presenta el film al Zumzeig Cinema del barri d’Hostafrancs (BCN) el 19 i 21 de juny.

Durant l’estiu el documental es presenta també al Memorial du camp de Rivesaltes “Ecrans-Mémoires”, així com als Cinemes Lido de Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

Destaquem l’interès que l’Associació de Recuperació de Memòria Històrica 24-aout-1944 de París ha mostrat pel film (http://www.24-aout-1944.org) Faire connaître et cultiver la mémoire historique de la Libération de Paris en 1944, commencée le 19 juillet 1936 en Espagne), :

“C’est un gros travail et vraiment magnifiquement traité! Il donne à comprendre le monde, ses déchirures et se familiariser avec ces exilés dont le sort est tragique mais qui gardent dignité. Ils sont émouvants et forts à la fois. Ils ressemblent à cette mémoire dont nous sommes issus” valora la Véronique Salou Olivares, portaveu de l’Associació.

També hem entrat en contacte amb el CCCB, l’Institut del Cinema Jean Vigó de Perpinyà, el senyor Federico Mayor Zaragoza, Expresident de la UNESCO també s’ha interssat per la campanya de distribució del film.

D’altra banda hem presentat el film al pocès de selecció del Festival Primed de Marsella, així com al com el Festival de Cinema Espanyol de Toulouse (Cinespaña).

“El Periple” també ha estat presentada al Festival de Cinema de Girona, Festival Internacional de Cine y de Derechos Humanos de Uruguay, IV Festival Internacional de Cinema Documental i Transmedia (Catalunya), Premio Fausto Rossano per il Pieno Diritto Alla Salute (Italia), Festival por los derechos humanos de Bogotà, Lima Independiente Festival Internacional de Cine i Festival de Locarno (Suïsa).

També tenim previst enviar el film al Festival de la Rochel, Festival de cinema de Luchon, Cinema du Reel, Doc en Courts. Escales Documentaires- Festival International du Documentaire de Création, Etats Généraux du film Documentaire, Les Ecrans Documentaires.

A Grècia estem treballant la presentació del documental als camps de refugiats amb la URV Solidaria i l’Agencia Catala de Cooperació al Desenvolupament. També presentem el documental a Kamalata International Documentary Festival, Thessaloniki Documentary Festival, Zakynthos International Environmental Documentary Festival.

També hem rebut bona resposta del CCCB, els cineclubs de Torroella de Montgrí, La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Figueres, Narbona i l’Institut del Cinema Jean Vigó de Perpinyà.

“Ligths of Hope”

Synopsis

What do a Marketing Manager of a multinational company, an old Lighthouse Keeper and the leader of a Syrian refugee camp in Greece have in common?

Life in isolation, the blockade of the individual and the dramatic situation in the Mediterranean.

Trailer

https://vimeo.com/248724595

Story Line

“EL PERIPLE” Press-Book

 

Tràiler

https://vimeo.com/248634080

Sinopsi

Miquel, alt executiu veterà és despatxat de la multinacional on treballa, marxa de voluntari independent als camps de refugiats de Grècia per resituar-se al món. El far de Buda és incendiat poc abans de la Batalla de l’Ebre, la família del torrer és obligada a abandonar-lo, Alfred refà el camí de l’exili del seu pare per descobrir la part més fosca de la seva infantesa. Ammar, cap de compres d’una factoria automobilística de Damasc, fuig de les bombes a la recerca d’una llar segura per la seva família a la Unió Europeu, voldria tornar a casa.

La vida en aïllament, el bloqueig de l’ individu i els Estats a la Mediterrània.

Visionat de “El Periple” per programadors

https://vimeo.com/248731896

Demaneu contrasenya a segulafilmsdoc@gmail.com

Tema

El periple és la “literatura nàutica primitiva” un conjunt d’observacions fetes en un viatge per mar que poden ser útils a futurs navegants. Aquests testimonis geogràfics constitueixen les actuals cartes de navegació que guien a tots els vaixells.

El realitzador/guionista us escriu des de la deriva del cineasta que busca les llums de la costa per dissenyar l’entrellat de coordenades que ens ha de guiar a la resolució d’aquesta història, una reflexió sobre el franquisme sociològic i l’actual crisi de l’individu a la Unió Europea, a través de les víctimes de les guerres i la vulneració dels drets humans dels exiliats.

El far és un edifici públic de caràcter de salvament universal on el torrer té una missió clara, encendre la llum per tot tipus de navegants. A la nit, quan s’apaga la llum d’un far, potser s’alerta d’un naufragi o la imminent arribada d’una guerra.

Els fars no distingeixen uniformes, nacionalitats, races o religions, però a a la vegada són una referència de primer ordre per l’enemic. A la vegada les llums dels fars uneixen el present del poble sirià amb el passat del republicanisme espanyol, tot buscant respostes a l’actual crisi moral que assola el món.

L’Exili un tret definitori de la nostra contemporaneïtat. Avui milions de persones fugen de les guerres travessant el Mare Nostrum buscant un país d’acollida, un punt d’esperança al fosc horitzó, però els Estats membres de la Unió Europea bloquegen l’entrada dels refugiats, les fronteres del vell Continent estan tancades.

Amb el punt de vista clavat al conflicte sirià, a través de la mirada del refugiats del s.XXI, “El Periple” revisa la memòria més intima de l’exili republicà del 1939 per trobar respostes a la crisi moral més profunda viscuda a Europa des de la II Guerra Mundial.

Amb el Pacte de no-Intervenció, les democràcies europees preferiren Franco i mantenir una política d’apaivagament amb el feixisme i el nazisme. Amb la caiguda del front de l’Ebre, 450.000 republicans surten pels camins de l’exili.

Dels 23 milions de persones residien a Síria, 11 milions han deixat les seves llars des de l’inici de la Guerra Civil, el març de 2011. 5 milions han buscat refugi a l’exterior. La por als atemptats terroristes, el racisme i la ignorància han limitat les polítiques d’asil. A partir de març de 2016, les fronteres de la Unió Europea queden tancades. 65.000 refugiats están atrapats a Grècia.

Aquesta és una història de tres exilis, el present del poble sirià, el passat del republicanisme espanyol i l’interior de l’individu en l’Europa dels bloquejos.

Un quart exili és l’intel·lectual, la persistència de l’autor a expressar la seva mirada superant la paràlisi causada per la regressió democràtica, la lluita interna per trencar les barreres psicològiques de la repressió per tal de tornar a l’expressió pura de la cinematografia independent en els durs moments per els passa la llibertat d’expressió i el setè art a l’Estat espanyol, a la Catalunya Republicana.

Ammar, Alfred, Miquel, l’autor que us escriu han perdut la casa, l’Estat, el far, el confort de la corporació, la llum del cinematògraf de la il·lusió que els feia dormir tranquils totes les nits, foscor a la qual no es volen veure condemnats.

l’Individualisme és una necessitat inevitable, perque cadascú està buscant la seva pròpia identitat personal, pero l’individualisme reduït a l’individu, es transforma en egocentrisme, en oposició a l’altre, és la llei de la jungla, del més fort, el lleó a la jungla, l’origen de la violencia, el feixisme.

La consciència de la ciutadania crea l’Estat, la llum que irradiem cadascú de nosaltres ens guia terra endins, mar enllà, som les llums de la fraternitat.

ELS REFUGIATS

Un alt executiu sense poder, un torrer sense far, uns refugiats sense casa, sense Estat.

MIQUEL BADA

“Per mi la llum és el futur, és passar d’un estat actual dolent, a un estat millor, això és la llum”.

Miquel mira el mar des de la planta 22 de l’edifici Mapfre de la Vila Olímpica de Barcelona. La visió sobre la Mediterrània el tranquilitzava durant els moments de més tensió i angoixa, la seva feina el va tenir absorbit durant trenta anys.

“La Mediterrània sempre ha suposat per mi un moment de relax. Estirat a la sorra, al costat del mar, o navegant en un veler, o flotan en la mar. 

Inspirava relajació, tranquilitat, armonía”.

“Un cop vaig realitzar la feina, la meva posició deixava de ser necessaria, era un convit que hem feia l’empresa a dir… “Noi… hem exprimit el que ens pots donar i en aquest moment podem presindir dels teus serveis”.

Miquel entra a peu a un camp de refugiats. Molts nens se li tiren a sobre, el coneixen. Desenes de tendes de campanya blanques llueixen el logotip d’ACNUR. Productes d’higiene i altres articles de primera necessitat són classificats i distribuïts entre els refugiats i això necessita mans i braços que no son aportats per les grans ONG’s.

Miquel, junt amb a resta de voluntaris, s’encarrega de ficar ordre al “Warehouse”, el magatzem on es centralitza tota l’ajuda humanitària. Funciona com un gran supermercat, on una família aïllada de voluntaris han d’organitzar el dia a dia d’una comunitat de 800 refugiats que acudeixen a la reixa del magatzem a demanar ajuda: La sanitat, l’alimentació, l’aigua, la roba, la higiene, l’educació, la relació amb la població local, la gestió del temps d’espera. El refugiats no tenen res a fer, sense bisats no poden accedir a una feina, els nens tenen problemes per ser admesos pel sistema públic d’ensenyament grec.

“La situació a les tendes és molt dolenta. Per què les tendes són molt petites. Si un nen vol anar al WC, ha de caminar 100 o 200 metres sota la pluja, amb el fred. Pensàvem que estaríem aquí 1, 2 o 3 mesos…”.

Els refugiats el que més necessiten és ser escoltats, que algú faci seva la motxilla que carreguen en el periple de la sortida de Siria. El trauma de la guerra, la pèrdua de les arrels, l’esperança de començar una nova vida a Europa.

“Ficat per un moment a la pell d’algú que ha hagut d’abandonar el seu país, la seva familia. Se ‘ls han mort germans, pares, fills. Han atravessat països que no coneixien, amb idiomes que no coneixien. Els han timat les màfies”.

Entre els refugiats a Grècia hi ha molta gent que feia la seva vida, amb la seva feina, familia, casa i vacances a l’estiu i un dia de mal recordar, comença la guerra i han de marxar deixant-ho tot endarrera.

“Ara quan veus el Mediterràni, el que penses és, aquesta cosa tant relaxant, tant calmada, és la tomba de milers de persones que han sortit de una guerra per arribar a aquest continent. I no arriben mai”

Però Miquel, també necessita ser escoltat, també necessita trobar l’escalf de la seva llar, després de trenta anys de donar el seu temps a una multinacional, vol necessita tornar a casa.

… una expressió que hem sembla que l’he sentit a la meva dona alguna vegada, diu: “Mira, has estat dintre d’una presó d’or…”.

AMMAR

“Tens la sensació d’esborrar tota la teva vida. No és fàcil.

Estem molt agraïts als països europeus que ens reben, però no és fàcil abandonar el teu país i no sabem si en un futur hi haurà alguna possibilitat de tornar”.

Ammar era cap de compres d’una factoria d’automòbils de Damasc, on disfrutava d’una bona casa, cotxes, segona residència, vacances, podia donar estudis extraescolars als seus fills… Ammar descriu el seu pas de Turquia a Grècia.

“La barca de plàstic està pensada per portar a unes 20 persones. Anàvem 50, com en una llauna de sardines”.

Actualment és el líder siri del camp de refugiats de Filippiada, Grècia. Tothom li demana coses, tothom li demana ajuda, tramitar els documents d’asil, les necessitats bàsiques: el menjar, la roba, els medicaments, l’aigua, l’higiene… sempre parla plural, però mai es refereix només a la seva pròpia família, sinó que parla en nom de la comunitat, però ell també necessita ser ajudat.

Ha presenciat bombardejos de la Otan, dels russos i assassinats col·lectius d’Estat Islàmic. Els fills dels seus cosins van ser detinguts per les forces d’Assat per negar-se a anar a la guerra, van ser empresonats, torturats durant setmanes i finalment assassinats.

“Nosaltres fugim de la guerra, nosaltres no som terroristes” 

Ammar va fugir amb la seva parella i els seus dos fills, avui lluita per arribar a un país segur a la Unió Europea.

Sheka. Mare de Kovani.

Assegudes a l’entrada de la tenda mirant les fotos familiars que van poder rescatar del pas amb “zodiac” per Lesbos, ens parlen de com Estat Islàmic va assassinar al germà petit de Sheka de sols 14 anys. Mare i filla ens obren les portes a la comunitat Kurda a per parlar-nos del paper de la dona al Camp.

Mehmud Dali. Líder Kurd.

Amenitza les tardes de cafè i tabac tocant el tambour, ell i Ibrahim canten velles cançons tribals de les muntanyes del kurdistan. Mehmud Advocat de professió, ens mostra un programa de la televisió Kurda on apareix vestit amb d’americana i corbata, només fa dos anys del debat televisiu, ho ha perdut tot i té la seva esposa i dos filles de Dinamarca, fa tretze mesos que no les veu.

Mustafa. Horfe.

Mustafa ha perdut al pare durant la guerra, ara s’ha de fer càrrec de la família.

“Estem aquí bloquejats al camp, volem arribar a Europa, tenir una vida normal, anar a l’escola, una casa, viatjar…”

Farhad Kormesto, fill d’Adman, taxista a Damasc.

Taxista d’Alep plora d’indignació per que ho ha perdut tot, la casa bombardejada, la dignitat del treballador que ha hagut de malvendre’s tot el patrimoni per fugir de les bombes. Una foto ens mostra un edifici devastat.

Sentíem com s’acostaven els motors dels avions. Les explosions de les bombes cada cop més aprop.

Vam sortir del refugi i vam anar a veure la casa. “Perquè a Síria?” “Aquesta era la nostra casa”.

Abrahim Alí, el cantant i els seus dos fills adolescents, Abrahim i Osram.

Abrahim canta versos espirituals dels quals els seus fills adolescent se’n senten orgullosos “És una vella forma de cantar”. El cant profund sona com un plor que s’escampa amb força per les tendes del camp. Fills de Kobane, van haver de marxar corrent quan hi van entrar els tancs d’Estat Islàmic, darrera les forces Russes van començar a bombardejar. Abrahim fill ens mostra les marques de metralla de la seva cama.

“Vam navegar al mar més de quatre hores. El motor de la barca es va parar dos cops. Havíem vist com moltes barques s’havien enfonsat.

Alfred Vallés

“Quan s’apaga la lum d’un far vol dir que alguna cosa greu está pasant. Una tempesta, una desgràcia, inclús l’arribada d’una guerra”.

Net del torrer del far de Montjuïc, conserva la càmera amb la que es van fer les últimes fotografies al far habitat de Buda al Delta de l’Ebre.

Els pares de l’Alfred es van conèixer a Tortosa, quan la filla gran del farer va pujar a estudiar-hi poc abans d’esclatar la Guerra Civil Espanyola. Conrado era carter, s’encarregava de baixar el correu al Delta, aprofitava els diumenges per baixar a festejar al far.

“… allí estaven salvatges, estaven asilvestrats, feien lo que volien, ningú els privaba de res, feliços”.

Conrado Vallès Sancho, el pare de l’Alfred, gendre del faroner, va ser l’encarregat de fer les fotografies que van immortalitzar els últims dies del far habitat de la Illa Buda, sense saber-ho és va transformar en el reporter gràfic del passat esplendorós de les Goles de l’Ebre.

El 18 de juliol de 1936, el general Francisco Franco s’alça en armes contra el govern legítim de la II República. El Govern, democràticament votat pel poble, ordena l’apagada de tots els fars de de l’Estat Espanyol, inclosos els de Catalunya. Fars com el de Cap de Creus, Montjuïc són objectius militars de primer ordre, rebent atacs per terra, mar i aire.

“Als fars també vam passar els anys més tristos, per que a Buda vam viure el Front de l’Ebre, la Guerra Civil, l’incendi del Far de Buda, van veure els cadàvers baixant pel riu, i van haver de fugir de mala manera perseguits per el front de guerra”.

El 21 d’abril de 1938, Franco trenca el Front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Líster mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. La família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada.

“Els sodats tenien ordre de cremar el far, van amerar els matalassos de les habitacions amb el petroli que alimentava la llanterna… dos bombes de ma van fer la resta… quan em vaig tornar a girar les flames ja sortien per les finestres”.

La Guerra Civil Espanyola agafa dimensió Internacional amb el preludi de la primera batalla no oficial de la II Guerra Mundial, La Batalla de l’Ebre. Conrad es pot lliurar de ser carn de canó, dedicant-se als serveis de correus que uneixen el General Lister amb el Govern de la II República traslladat a Barcelona.

El 13 de gener cau Tortosa, el 26 de gener de 1939, Barcelona és ocupada pels franquistes. La Familia Cabezas fuig amb carro i és refugia al far de Montjuïc des d’on són testimonis dels bombardejos de la Campsa a mans de l’aviació feixista italiada.

El pare de l’Alfred, Conrado Vallés, ha de marxar a l’exili de les platges gèlides del Camp d’Argelés. Alfred refà el camí de l’exili del seu pare per descobrir una part fosca de la seva infantesa.

Una allau humana entrà a la República Francesa a principis del 1939. En un primer moment han estat acollits en instal·lacions improvisades, sense les condicions mínimes d’habitabilitat. Hi ha una gran mortaldat. La xifra de morts s’estima en prop de 15.000 víctimes. L’internament en camps d’homes, dones i mainada és inicialment una solució provisional en espera de poder-los acollir en més bones condicions o bé de poder-los retornar a l’Estat espanyol. Un cop caigut el front de l’Ebre, s’estima que són 250.000 persones les que emprenen les rutes de l’exili a través dels Pirineus.

“El meu pare va estar a Argelès. Els senegalesos a cops de fuet, i ells tractats com a gossos. Menjaven un plat al dia, aigua amb dos gentiles i un tros de pà els dies que menjaven, sense barracons, sense condicions higièniques ni sanitaries. A ple hivern, dormint al costat del mar, amb lo fred que és el mar. Feien forats a la sorra i es tapaven”.

“Jo no se per que no em van explicar la guerra. De que tenien por? De tots aquells detalls de la Guerra Civil i postguerra immediata, mai en vam parlar, el meu pare no contaba res de la Guerra Civil”.

El pare d’Alfred torna a Espanya on és pres pel franquisme recluit al camp de concentració de Miranda de Ebro. Dos anys després i utilitzant els “avals” dels seus familiars vinculats a “la Falange Española” tortosina, Conrado pot tornar a Catalunya, on es retroba amb la seva estimada i pot refer la seva vida a Tortosa.

“Jo, el sentiment d’una guerra, l’estic descobrint ara. Per que ara es parla, amb tota la recuperació de la memoria històrica, de saber la veritat i de coneixer la història contada pels dos bandos i només pel que guanya”.

 

ANÀLISI D’INTENSIONS DEL DIRECTOR

Miquel

“Ens sentim molt propers a vosaltres per que ara vosaltres sou els refugiats, però en el passat ho vam anar nosaltres. La qüestió és, quins seran els següents?”

A través del documental “El Periple” volem contribuir a avançar en un procés d’analisi profund, crític, compromès i transformador de les desigualtats existents i les vulneracions dels drets en el món.

Estem davant d’un projecte pedagògic que treballa per l’enfortiment de les capacitats i les competències pel que fa als continguts conceptuals, habilitats i valors, orientats a la materialització dels drets humans en un treball de recerca d’anàlisi en profunditat de les causes estructurals que provoquen la vulneració de drets i les desigualtats Nord-Sud globals i de gènere. Aquest projecte de documental és una eina d’informació, interlocució, pressió i denúncia dirigit a transformar l’agenda de les polítiques públiques o dels espais de presa de decisions a favor dels col·lectius més exclosos.

Miquel, Amar, Sheca, Mustafa, Mehmut, Farjad, Alfred, Manolita, Conrad, han perdut al casa, el país, l’Estat, el far, el confort de la Corporació, la llum que els feia domir tranquils totes les nits, foscor a la qual no es volen veure condepnats, com els refugiats sirians a Grècia, sempre amb l’esperança d’avançar cap a un futur millor, treballant sempre en positiu, però sense oblidar qui són i d’on venen i on volen tornar després del seu periple.

Aquesta visió sobre els fars, és la que uneix les diferents perspectives del viatge cinema, l’empatia amb els diferents personatges que fugen de la guerra, de si mateixos o que viuen en aïllament com els torrers, al servei de tot tipus d’embarcació perduda en la foscor de la nit.

Les òptiques “humanes” donen una visió vivencial en perspectiva dins d’aquesta història, els torrers de fars ens guien en els principals “periples” viscuts pels testimonis de l’actual situació al Mare Nostrum.

Ammar

“Hi ha una minoria d’europeus que senten una espècie de fòbia cap als refugiats. No ens jutgeu només pel mal comportament d’uns quants dolents. Amics meus, intenteu conèixer-nos. Intenteu viure amb nosaltres”.

 

Miquel

“Tots estem bastant bloquejats, aquesta és la veritat, tenim una oportunitat davant que és canviar-ho, veure una llum i dir, lluitem per que les coses vagin en la direcció que han d’anar”.

“És molt important tenir consciència, la nostra consciència crearà l’Estat del futur”

Alfred

“Un far obre fronteres, guia a tothom, como un ideòleg, el filòsof, aquella persona que mira més enllà del avui …

Com els fars, som les llums que vivim les unes aïllades de les altres, però juntes podem ser una gran xarxa d’enllumenat que protegeix alnavegant,vingui, d’on vingui”.

A nivell al·legòric els prismes de la llanterna del far són la llum que emetem cadascun dels individus que podem i volem ajudar i els que volen i necessiten ser ajudats. Emetre aquesta llum d’alerta, de guia, és l’eix principal per fugir de l’egocentrisme que tanca fronteres, relacions i vides, excloent tot allò desconegut i abocant-nos a l’abisme, la foscor de la nit al Mare Nostrum.

Les guerres creen els murs, les persones portem la llum interior de la pau, el destell del far que portem dins ens allunya dels perills. La consciència de la ciutadania crea l’Estat, la llum que irradiem cadascú de nosaltres, ens guia terra endins, mar enllà.

TRACTAMENT CINEMATOGRÀFIC

En la narració de “El Periple” “ busquem el muntatge per tall, tal i com s’ha captat el movent de veritat present en el moment que es va filmar la situació. Busquem crear la sensació a l’espectador d’estar a dins de l’acció, un punt de vista subjectiu, una càmera en mà, com un personatge més immers en les vides quotidianes de les vides retratades. Per això s’ha d’assolir un estil naturalista i sense artificis ni efectes que puguin treure a l’espectador de la il·lusió de ser allà.

Entrem al camp de refugiats de Filippiada retratant a les persones càmera en mà, xerrem amb elles d’una forma dinàmica, lliure, suggerint temes, des d’un punt de vista que es relaciona amb la gent i l’espai d’una forma formalment improvisada, però prèviament viscuda, estudiada en les localitzacions. La direcció de l’”ull” serà l’encarregada de viure la quotidianitat, vivint com interelacionen els diferents personatges reals seleccionats i prèviament i distribuïts en blocs informatius sobre les vivències i les accions relacionades amb la vida en aïllament als campa de Refugiats, també a les oficines d’una multinacional o als fars, des d’on el seu mecanisme projecta testimonialment les imatges d’arxiu relacionades de la diàspora de la República Espanyola.

Però per arribar a aquest estat ideal de percepció ocular i auditiva, necessitem una excusa potent que ens mogui pels diferents àmbits i espais a retratar. S’ha de trobar un pretext narratiu oportú ens doni naturalitat als desplaçaments agilitzant la descoberta visual dels canvis en els paisatges de les costes de la Mediterrània, l’empatia amb un protagonista d’ahir i d’avui, el nàufrag que busca la llum de l’esperança.

El nexe entre tots els personatges és l’òptica del far. El seu halo de llum físic, la tècnica del funcionament del la torre de llums, des del foc, a l’oli d’oliva, el petroli super-refinat, l’acetilé, l’electricitat. La tècnica “decimonònica” d’encesa de far és de vital importància en aquesta història. El funcionament dels engranatges de rellotgeria, la làmpada flotant en una corona de mercuri, les atmòsferes que s’havien d’aplicar a les vàlvules que pugen el combustible al cremador, la “camisa” que protegeix la flama, el quinqué (Capillo) que puja el torrer fins la llanterna per encendre la llum dintre de l’òptica, la posada en marxa del mecanisme de rotació. La vetlla nocturna de la llum, els miralls per controlar-la.

Tots els elements tècnics del funcionament de les llanternes de fars del segle XIX, són un personatge actiu dins la història que fa de metàfora del propi funcionament de l’Estat, de la vetlla per la democràcia i la solidaritat a la Mediterrània basada en la consciència de ciutadania.

El punt de vista des de l’interior del far, per tant, serà molt important. Les seves reixes exteriors a través de les quals es veu la mar, els seus respiradors metàl·lics, el penell superior, amb el seu any de construcció, marcant tots els punts cardinals. El Nord, el Sud, el reflex del cel als vidres sempre nets de la llanterna dels desequilibris socials, el parallamps de l’odi, el cable de presa de terra, les seves gruixudes portes de fusta, amb els seus picaports de bronze envellit, els seus terres hidràulics, amb les seves bigues de fusta suportant els taulats, les seves xemeneies clàssiques, la mamposteria de les parets, les humitats marines, l’acer de les seves escales de caragol, l’accés a la zona de maquinària, els prismes de la llanterna i l’arc de sant Martí que dibuixen, el sostre de coure il·luminat.

Tot alló que es veu des del far, la seva mirada cap a l’exterior, la immensitat de la mar, els vaixell a l’horitzó al capvespre, el seu halo de llum intermitent tacant els elements de la nit, les branques dels pins propers, les teulades de les cases del poble, els penya-segats isolats pels vents, les denses boires nocturnes.

La narració d’aquesta història segueix l’encesa i l’apagada de les llums dels fars. Un paisatge en progressió lumínica del dia a la nit, progressió de llums sobre l’espai costaner fins l’encesa del far al capvespre, amb el tractament de la nit i tot alló que dibuixa la llum, ens porta cap a la mirada exterior des de la mar cap a la costa en busca dels destells de vida a l’horitzó. Taques lumíniques que ens dibuixaran amb la seva característica, amb la seva “freqüència llampec” a la prima pell de la costa, el camí a seguir per la navegació de cabotatge, pels nàufrag del segle XXI, pels l’exiliat del 1939 caminant cap a la frontera amb França, pels ciutadans europeus actuals desconcertats per la crisi moral de la vella Europa.

Aquesta mirada interior i exterior, també la trobarem amb els personatges principals que ens faran veure tots aquests detalls a la vegada que evocaran tot el seu passat a través d’uns records en suport fotogràfic, també amb pintures, planells del fars i gravats d’èpoques anteriors en moviment continu animat, també elements fílmics de tots els temps i formats des de el blanc i negre del 16mm i 35mm, passant als colors del Super 8 o el video PAL dels 90, per arribar als nostres dies d’alta definició.

Els naufragis també els trobarem amb els testimonis dels torrers i les seves families, el punt de vista del que rescata un nàufrag és molt important en aquesta proposta documental. Aquest punt de vista contrasta amb el de la persona que s’ofega, el poble que naufraga per la guerra, la destrucció de les llars, el cas Sirià, els testimonis dels pocs refugiats que han pogut arribar a Europa. Els privilegiats que han arribat als camps de refugiats de Grècia tenen molt present a les seves mirades els esclafits de metralla a Alep, el blau insolent del mar a l’hivern en plena travessia cap a la llibertat.

Per una banda, tenim la realitat humana, la testimonial i circumstancial, aquella que amb les seves alegries i les seves tristeses, el moviment i el pas del temps han anat configurant un caràcter i una forma de ser molt particular condicionada pel “periple” vital.

La “presó d’or”, la planta 22 de la multinacional. A nivell estètic serà tractada com el camp de refugiats, com el far. Miquel vigila la mediterrània des de la seva talaya global, conscient que ha de tocar de peus a terra, passa de ser un yupi, a ser un individu més perdut el blau del mar:… mira, una expressió que hem sembla que l’he sentit a la meva dona alguna vegada, diu: “és un lloc preciós per estar no? Però no et deixa de privar-te de la llibertat de poder estar més hores amb la família, poder estar fent el que vols”.

La metròpoli, les torres d’oficines, el camp de refugiats, són mostrats amb grans plans generals que contrasten amb el petit dia a dia dels personatges, bloquejats per l’espai físic, per les barreres arquitectòniques, els murs, les fil ferrades, els controls als aeroports, el vidre fred d’una oficina del pis 22 de la torre Mapfre de Barcelona que actuen de gran plans generals que per contrast a la situació dels personatges, oprimeixen.

Els personatges també és veuran bloquejats per les barreres geogràfiques, la mar, l’immensa blavor de la Mediterrània, vista en un gran pla general diurn des de els ulls de Miquel, però també fosca i encrespada vista des del punt de vista de l’Alfred, un mar en format televisiu, vist des dels ulls dels refugiats arribant de les platges de Grècia, un mar enfurismat pel vent de la tramuntana, vist de la visió dels torrers retirats, o un mar en ple temporal de força 7, vist des de l’òptica de la memòria històrica del torrer de fars que camina cap a l’exili del seu pare.

Els temporals seran part important del retrat del paisatge d’aquest documental. Buscarem les grans onades engolint la costa, el vaixell capejant els temporal, el timó de l’embarcació ben fixat, les llums de la costa. El vaixell navegant, tallant les aigües amb la quilla, guiat per un far que els vigila i els guarda fins al port. Vent, pluja, ruixims de mar, les veles al vent, el timó, l’orla de l’embarcació fregant el mar, les mans fermes al timó, els nusos de les cordes que subjecten la botavara, la seguretat del motor entrant a port, el radar marcant el rumb, l’antiga brújula que l’acompanya, la mirada del patró de iot cap a les ones de la façana marítima de Barcelona. La mirada de l’Amar, la Sheka, el Mustafa contant la travessia amb rudimentaries llanxes des de Turquia a Lesbos, hi viatgen entre 30 o 40 refugiats, apretats “com en una llauna de sardines”. Com veiem en les imatges del telenotícies que fa saltar la vocació de torrer de l’Alfred. Molts són nens i nadons de setmanes, alguns han nascut pel camí. Arriben famílies senceres, dones embarassades i ancianes de més de 80 anys que acompanyen els seus en una fugida de final incert i plena de penúries En arribar, molles, exhaustes, assedegades i espantades, les persones joves criden i salten d’alegria, les parelles s’abracen. Moltes ploren d’emoció i d’alleugeriment. Algunes besen la platja. Salvavides taronja disseminats pels penya-segats del far de Lesbos.

La mirada conscient en actualitat de la gent que avui encara busca respostes existencials en la llum dels fars, és la mirada poètica de la realització d’aquest documental, el punt de vista del torrer que encén la llum totes les nits davant la foscor de la mar.

En el periple, una llum d’esperança sempre guia al navegant.

“El periple” és un documental clàssic de carácter històric, social i biogràfic, rodat en alta definició amb una durada de 73 minuts

LA BANDA SONORA ORIGINAL “El Periple”

En “El Periple”, La música diegètica del tambur del Mehmod Dali acompanya el dia a dia dels refugiats al camp, melodies interpel·lades pels versos de transmissió oral d’Abrahim Ali “Old Song from Kovane”. Abrahim canta versos espirituals dels quals els seus fills adolescent se’n senten orgullosos “És una vella forma de cantar”.

Ibrahim junt amb el Mehmud amenitzen les tardes de cafè i tabac tocant el tambour, canten velles cançons tribals de les muntanyes del kurdistan. El cant profund sona com un plor que s’escampa amb força per les tendes del camp. “Freedom Kurdistan” (Mehmod Dali i nens del camp).

Els crits dels nàufrags arribant a terra, el foc del far de Buda a les portes de “La Batalla de l’Ebre” seguint els compassos flamencs de les flames sobre la mar, el feixisme arribant al Delta, el relat de l’Alfred. “Far de Pau, flamenca de Filippiada” (Los Sirgadors 2017) que ens transporta per les llums de la Mediterrània de nord a sud fins arribar a les llums dels fars catalans, que amb piano d’ Alexandre Desplat amb “Piano Lesson with Grandma”, són els encarregats de crear el nexe d’unió i metàfora de l’Europa, l’Estat, la pau de la casa anelada pels protagonistes, els seus engranatges, els sons dels ports i la costa de la Mediterrània.

Amb “De Paris, Texas a Argelès-Sur-Mer ” (Los Sirgadors 2017) L’Slide guitar acompanya el viatge del Miquel, el somni americà s’enfonsa en la neu que xafa un cop reconeix la seva actual situació, l’harmònica omple les valls, junt amb el vent, del Pirineu català.

“Mou Pariggile to Aidoni” Georgia Mittaki, fa un petit “guinyo” al folklore grec a través de la radio del cotxe de lloguer del Miquel viatjant pels als camps de refugiats grecs. També hi ha cabuda per a la música celta a guitarra que marca les estones familiars de tranquil·litat, la calidesa del confort de la llar amb “Metamorfosi” (Los Sirgadors 2017).

O per contraposició, la nostàlgia del règim franquista amb “Montañas nevadas” (Banda de la Academia Militar & Capitán López Aguilar), també “Desolació” (Los Sirgadors 2017) pel malson que han de passar els protagonistes fins arribar a la resolució de les seus bloquejos, sortir renovats amb el flamenc rock de Los Sirgadors, un conglomerat de músics de tot Catalunya, companys d’escenari en les estrenes de Sègula Films, autors de les peces originals del film, ara en directe a amb la Banda Sonora Original de “El Periple”, el film de dirigit per Mario Pons Múria, interpret de la peça tanca la trama del film.

“Mare Nostrum” https://youtu.be/3SwxkiJ8vW8

Los Sirgadors

https://youtu.be/3SwxkiJ8vW8

EL TRACTAMENT SONOR

Els sons del funcionament interior d’un far, amb la seva maquinaria de rotació, les seves manxes a pressió per crear les atmosferes necessàries per encendre el petroli superrefinat a primers de segle XX, el “ti, ti, ti…” del codi morse, el “romm, romm” de l’engranatge de rotor, l’espurna elèctrica de l’encesa de la llanterna, les interferències de la radio, el mar esclatant als murs del far.

l’Arribada de la guerra, el so de les botes sobres els carrers, les cadenes dels tancs o els motors de “les paves”, l’aviació Condor aproximant-se a les costes catalanes, l’esclat de la dinamita que va fer volar els ponts de l’Ebre al 1938, els crits en a nit, els rem tallant la cara de l’aigua a pressa, l’esclat de les bombes de mà que van incendiar l’hacer del far de Buda dilatant-se, el foc cruixint, la corrent del riu, la mar batent a la costa. Els passos tristos dels exiliats sobre la neu, l’aire hivernal de la dictura feixista.

El terrabastall de les turbines a reacció dels avions russos enlairant-se, el so de vidres trencats d’un bloc de pisos volant pels aire. Els crits dels nens espantats, el soroll de la immensitat del mar i unes pasteres plenes, el “pip, pip, pippp…!!!” dels xiulets dels socorristes a la costa, els plors i singlots, els telèfons mòbils sonant amb milers sms d’alerta, un motor fora borda dèbil, l’helicòpter poderós sobre les costes, els passos per la via del tren, el fogó del sopar, les músiques àrabs distorsionades de les radios, les discussions entre veïns de tenda, els crits dels nens demanat al magatzem del camp de refugiats… el foc de llenya fent petar l’oli de les paelles de cada tenda. L’iman del camp resant cap a la meca.

Els aparells electrònic quotidians a Barcelona, ordinadors, radios, els sons de l’oficina, les veus en off dels treballadors de la multinacional parlant de qui reporta a qui, i qui està al punt de mira per ser despedit, les telèfons de fons, l’algaravia del dia a dia a la planta 22 de la Torre Mapfre.

El so exterior de Barcelona, el port, els sons que rodegen al far de Montjuïc, el tràfic de la ronda Litoral, les grues carregant contenidors, els motors del dels creuers escopint fum, les gavines, els turistes i els timbres de les bicicletes.

Per contra, l’exterior als fars de l’Ebre i Cap de Creus, la mateixa gavina i el mar en totes les seves formes sonores, el vent xiulant, la sorra picant a la porta del far.

Són alguns dels Leif motive sonors de “El Periple”.

 

“EL PERIPLE”  PLA DISTRIBUCIÓ 2018

El darrer treball del documentalista i cantant ebrenc Màrius Pons Múria és una reflexió sobre la crisi de l’individu l’actual Europa a la vegada que mostra l’origen del franquisme sociològic a través dels drames de les guerres silenciades i la vulneració dels drets humans dels exiliats. El director de la La Batalla de la memòria o La filla del farer, projecta una llum de fraternitat que uneix el present del poble sirià amb el passat del republicanisme espanyol tot buscant les respostes a l’actual crisi moral que assola Europa. (Filmoteca de Catalunya 2018).

“El Periple” La Vella llum d’Europa

ESTRENES

l’11 de maig a Alcanar vam realitzar l’estrena a Alcanar, Catalunya Sud, en un acte de cohesió territorial davant l’efemèride dels 80 anys de l’incendi que acabà amb el far de Buda, a les beceroles de “La Batalla de l’Ebre”.

l’Ajuntament de Barcelona “Ciutat Refugi” junt amb el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors (Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament) i amb la Filmoteca de Catalanya, són els encarregat d’organitzar l’Estrena a la Catalunya Central, serà el proper 31 de maig.

http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/sessions-especials/lidaritat-i-refugiats

 

 

Els Cinemes Girona estrenen el Film el 5 de juny dins el cicle “Mirades Documentals.

Durant la setmana de les Persones Refugiades, el 9 de Juny estrenem al Cinema de Palafrugell.

El Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME) té prevista la presentació pel 15 de juny.

http://www.museuexili.cat/index.php?view=details&id=344&option=com_eventlist&Itemid=195&lang=ca

20 Juny el dia Internacional de les persones refugiades. “El Periple” a l’Aula Magna del Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Presentació organitzada per la la URV Solidaria i la Càtedra de la Unesco.

També es presenta el film al Zumzeig Cinema del barri d’Hostafrancs (BCN) el 19 i 21 de juny.

Durant l’estiu el documental es presenta també al Memorial du camp de Rivesaltes “Ecrans-Mémoires”, així com als Cinemes Lido de Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

Destaquem l’interès que l’Associació de Recuperació de Memòria Històrica 24-aout-1944 de París ha mostrat pel film (http://www.24-aout-1944.org) Faire connaître et cultiver la mémoire historique de la Libération de Paris en 1944, commencée le 19 juillet 1936 en Espagne), :

“C’est un gros travail et vraiment magnifiquement traité! Il donne à comprendre le monde, ses déchirures et se familiariser avec ces exilés dont le sort est tragique mais qui gardent dignité. Ils sont émouvants et forts à la fois. Ils ressemblent à cette mémoire dont nous sommes issus” valora la Véronique Salou Olivares, portaveu de l’Associació.

També hem entrat en contacte amb el CCCB, l’Institut del Cinema Jean Vigó de Perpinyà, el senyor Federico Mayor Zaragoza, Expresident de la UNESCO també s’ha interssat per la campanya de distribució del film.

D’altra banda hem presentat el film al pocès de selecció del Festival Primed de Marsella, així com al com el Festival de Cinema Espanyol de Toulouse (Cinespaña).

“El Periple” també ha estat presentada al Festival de Cinema de Girona, Festival Internacional de Cine y de Derechos Humanos de Uruguay, IV Festival Internacional de Cinema Documental i Transmedia (Catalunya), Premio Fausto Rossano per il Pieno Diritto Alla Salute (Italia), Festival por los derechos humanos de Bogotà, Lima Independiente Festival Internacional de Cine i Festival de Locarno (Suïsa).

També tenim previst enviar el film al Festival de la Rochel, Festival de cinema de Luchon, Cinema du Reel, Doc en Courts. Escales Documentaires- Festival International du Documentaire de Création, Etats Généraux du film Documentaire, Les Ecrans Documentaires.

A Grècia estem treballant la presentació del documental als camps de refugiats amb la URV Solidaria i l’Agencia Catala de Cooperació al Desenvolupament. També presentem el documental a Kamalata International Documentary Festival, Thessaloniki Documentary Festival, Zakynthos International Environmental Documentary Festival.

També hem rebut bona resposta del CCCB, els cineclubs de Torroella de Montgrí, La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Figueres, Narbona i l’Institut del Cinema Jean Vigó de Perpinyà.

 

 

BONES FESTES I FELIÇ 2018 en peu de PAU

Bones Festes. Per un 2018 EN PAU DE PAU. Torneu a Casa

Per unes bones festes on tots els refugiats del món tornin a casa. Feliç 2018 en peu de Pau. SEGULA_2018