Quan la Torre del Pretori era la presó de Pilats

PretoriAudiovisual realitzat per encàrrec de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.

La Torre del Pretori, formava part del Fòrum provincial romà construït el segle I d. C. durant l’època de l’emperador Vespasià.

El dia 15 de gener de 1939, l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona marcarà l’acabament de la guerra i l’inici d’una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica.

Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva.

Pilats, La mirada de tres condemnats a mort pel franquisme.

QUAN LA TORRE DEL PRETORI ERA LA PRESÓ DE PILATS

Refugis i bombardejos

BombardejosAudiovisual realitzat per encàrrec de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.

Durant al Guerra Civil, Franco utilitza l’aviació per bombardejar sistemàticament la població civil, l’objectiu, sembrar el terror per paralitzar la reraguarda republicana i així desmoralitzar els soldats del front.

El 19 de juliol, primer aniversari del pronunciament militar i de l’esclafament dels rebels a Barcelona, l’aviació legionària italiana deixà anar la seva càrrega mortífera sobre la ciutat. Era un quart de deu del vespre i els tarragonins havien sortit a prendre la fresca. El balanç tràgic provocat per l’explosió de 34 bombes fou de 51 morts i 104 ferits.

Els objectius de les càmeres dels noticiaris internacionals es fixen en els efectes debastadors provocats pels bombardejos de Tarragona. 70 anys després, una de les seves víctimes recorda el dia en que va perdre el seu pare. Després d’aquella terrorífica nit els sentiments populars d’indignació i hostilitat sorgits després del primer bombardeig es transformaran en impotència, indefensió i pànic.

REFUGIS I BOMBARDEJOS from Segula Films on Vimeo.

La Batalla de la memòria

batalla_memoria_1

Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterior repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència.

Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor són l’origen de la tesi d’aquest film.

Poder mirar-nos als ulls setanta anys després, sense recels, és lo fi que persegueix “La Batalla de la memoria”.

TRAILER LA BATALLA DE LA MEMÒRIA
recull_de_premsa
 

 

 

 

 

L’Ebre es passeja

EbrePasejaAudiovisual realitzat per encàrrec de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.

Colors, textures, contrastos, reflexos per promocionar la navegació pel riu Ebre.

Els travellings aquàtics es fonen amb la música del moviment poema sinfònic “Ma Vlast” de mestre txec Bedřich Smetana.

L’EBRE ES PASSEJA

Contracorriente

foto_001Què tenen en comú un pescador del Delta de L’Ebre, una camperola de Múrcia, un periodista de Madrid, la Ministra de Medi Ambient, un agricultor de la Mancha, un Jove reclòs a la presó de Iruña, el cap dels serveis Jurídics de Iberdrola i una anciana de Pirineus aragonès?

CONTRACORRENT aporta llum a l’obscur rerafons de la guerra de l’aigua a l’Estat Espanyol, una lluita que durant dècades ha mantingut enfrontats el nord amb el sud de la península, ha destapat escandaloses corrupteles polítiques y ha suposat la pèrdua de la llar de milers de persones.

Serà la mercantilització de l’aigua el motiu de les guerres del segle XXI?

TRAILER CONTRACORRENT

Aigua, la font de la vida

foto_001Quan intervenim en els sistemes hidrològics alguna cosa canvia. Quan, construïm un embassament, immediatament alguna cosa s’altera. No només són els pobles i els espais que queden sepultats i destruïts sota les aigües el que desapareix, es també la vida animal i vegetal del riu la que es veu afectada en tot el seu recorregut, tant aigües amunt com aigües avall de la presa. Deltes i platges es desestabilitzen al veure’s privats d’uns aports sòlids que deixen d’arribar, i que abans ho feien gràcies a unes crescudes que avui, en bona mesura, deixen de produir-se.

Quan es porta a cap un transvasament, no només creem expectatives de riquesa inexistents, alimentant, la insostenibilitat de les zones receptores, si no que a l’altre costat de la tuberia, aigües avall de la zona de captació, deixem un rastre de destrucció social, econòmica i medioambiental, que desarticula territoris sencers, condemnant als seus habitants l’èxode, al abandó dels seus espais de vida, historia, cultura i en definitiva, de Identitat.

AIGUA