Les Llums de la fraternitat

“Les Llums de la Fraternitat” Teaser from Segula Films on Vimeo. Projecte documental en desenvolupament.

Els fars són un minúscul reducte d’humanitat enmig de la natura sovint salvatge on l’abisme és molt present.

A la nit, quan s’apaga la llum d’un far, significa que alguna cosa greu està passant, una gran tempesta, una averia mecànica, una negligència del torrer, un accident, inclús la seva mort en servei, potser s’alerta d’un naufragi o l’arribada d’una guerra.

Avui centenars de milers de persones fugen de la guerra travessant la Meditarrànea buscant un punt d’esperança al fosc horitzó.

Europa ha esdevingut per aquestes persones la llum d’un far, símbol universal de salvament marítim.

La fraternitat al Mare Nostrum que avui es troba seriosament amenaçada a causa de la por, del tancament de fronteres al vell continent.

La vida en aïllament als fars, símbol universal de salvament marítim, pau i fraternitat a la Mediterrània.

Amb el suport de Diputació de Tarragona, Ajuntament de l’Ampolla i Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

La filla del farer

la_filla_del-farer

Raig de Llum, la guerra no et va poder tombar

Una producció de Sègula Films 2015

Estrena

Lo 17 de març presentem el documental “La Filla del farer” al Museu Marítim de Barcelona. 18:30h.

La presentació ve acompayada de la presència dels protagonistes del film.

L’acte comptarà amb el col·loqui “Farers, entre el mite i la realitat“. Amb la presència de Mario Pons Múria autor del film, Antonio Cabezas, una infància lligada al far de Buda, Helena Garrigós neta del faroner Alfredo Cabezas i recopiladora de la història familiar narrada al documental. David Moré, arxiver municipal de Tossa, autor del llibre “La vida en los faros de España”. Eleuteri Costa, farer del Far de Cap de Creus i Palamós. Mercè Toldrà. Directora del Museu Port de Tarragona.

Durant el 2015 es celebra l’efemèride dels 150 anys de l’encesa dels primers fars de Catalunya, Buda, el far metàl·lic més alt del món, el far del Fangar i el conservat al Port de Tarragona des del 1987, el far de la Banya.

Els farers o torrers de fars són una figura emmarcada molts cops entre la llegenda i l’aventura. Més enllà de la èpica i el mite amb que han estat tractats, els guardians dels fars són uns desconeguts.

 

Sinòpsi

Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.

Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.

El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. “Els sodats tenien ordre de cremar el far…”.

Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent són subjectes protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.

Us deixem amb el tràiler musical “Estel Cremant“, el single del segon disc de Los Sirgadors, coent-se en aquest moments en les profunditats fangoses del Delta de l’Ebre

 

 

recull_de_premsa

 

 

 

Sègula, lo futur de les terres de l’Ebre

Sinopsi

L’ofici de sirgar va ser un dels més durs lligats a la navegació fluvial al riu Ebre i ara un segle després de la seua desaparició, ha esdevingut un símbol de la identitat, per tot allò que representa d’esforç i també per la seua vinculació cultural i emotiva amb lo riu.

La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral que s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies, fa que molts ciutadans ens preguntem:
Per sobre de les nostres diferències, pot una minoria influir de forma directa sobre lo seu futur?

Aturats, estudiants, autònoms, empreses, associacions, institucions, universitats, sindicats… s’uneixen per trobar un camí en comú que allunyi a les perifèries dels seus propis complexos, l’abandonament i càstig dels poders centrals.

 Dossier

Distribució

El nostre producte cultural vols fer arribar aquest misssatge de identitat i superació al màxim nombre d’espectadors possible a través d’estrenes a sales de projecció, emissions a televisions públiques i provades, festivals, mercats audiovisuals, distribució en dvd i internet així com a través de passis tant pels pobles protagonistes de “Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” como a tots aquells municipis i ciudad que ho sol·litin, per tal d’aconseguir el nostre l’objectiu d’arribar al màxim nombre de catalans i catalanes.

Concert de Los Sirgadors

L’estrena del film a les vostres ciutats i municipis anirà acompanyat d’un concert en format reduit ambv l’agrupació musical “Los Sirgadors”, una fusió entre el folklore ebrenc i el country-blues del Mississipi, músics encarregats de composar la banda Musical original.

Festivals

Tenim en cartera un llistat de certàmens d’alt prestigi nacional i internacional els quals coneixem d’anteriors treballs i als que hem dedicat molt temps i recursos de ó per tal d’assegurar la internacionalització del nostre territori a través de la producció audiovisual.

Hem començat la comercialització del film a través de mercats internacionals audiovisuals com el MIPTV/DOC, Marché Mondial del Contenis Audiovisuels et Numèriques (Cannes, França), Sheffield (Londres, Anglaterra), el Certamen Internacional de Praga (Txecoslovàquia), el Medimed de la ciutat de Sitges, l’únic mercat euromediterràni de documentals, entre d’altres. L’objectiu és donar a conèixer la producció als circuits internacionals de televisió pública i privada.

Vídeoclip

LA SABOGA – Los Sirgadors Videoclip

La Batalla de la memòria

batalla_memoria_1

Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterior repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència.

Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor són l’origen de la tesi d’aquest film.

Poder mirar-nos als ulls setanta anys després, sense recels, és lo fi que persegueix “La Batalla de la memoria”.

TRAILER LA BATALLA DE LA MEMÒRIA
recull_de_premsa
 

 

 

 

 

Contracorriente

foto_001Què tenen en comú un pescador del Delta de L’Ebre, una camperola de Múrcia, un periodista de Madrid, la Ministra de Medi Ambient, un agricultor de la Mancha, un Jove reclòs a la presó de Iruña, el cap dels serveis Jurídics de Iberdrola i una anciana de Pirineus aragonès?

CONTRACORRENT aporta llum a l’obscur rerafons de la guerra de l’aigua a l’Estat Espanyol, una lluita que durant dècades ha mantingut enfrontats el nord amb el sud de la península, ha destapat escandaloses corrupteles polítiques y ha suposat la pèrdua de la llar de milers de persones.

Serà la mercantilització de l’aigua el motiu de les guerres del segle XXI?

TRAILER CONTRACORRENT

Aigua, la font de la vida

foto_001Quan intervenim en els sistemes hidrològics alguna cosa canvia. Quan, construïm un embassament, immediatament alguna cosa s’altera. No només són els pobles i els espais que queden sepultats i destruïts sota les aigües el que desapareix, es també la vida animal i vegetal del riu la que es veu afectada en tot el seu recorregut, tant aigües amunt com aigües avall de la presa. Deltes i platges es desestabilitzen al veure’s privats d’uns aports sòlids que deixen d’arribar, i que abans ho feien gràcies a unes crescudes que avui, en bona mesura, deixen de produir-se.

Quan es porta a cap un transvasament, no només creem expectatives de riquesa inexistents, alimentant, la insostenibilitat de les zones receptores, si no que a l’altre costat de la tuberia, aigües avall de la zona de captació, deixem un rastre de destrucció social, econòmica i medioambiental, que desarticula territoris sencers, condemnant als seus habitants l’èxode, al abandó dels seus espais de vida, historia, cultura i en definitiva, de Identitat.

AIGUA