Memorimage celebrarà la seva dissetena edició entre el 8 i l’11 de novembre al Teatre Bartrina de Reus. Ho farà amb quatre propostes a la secció oficial, quatre al MemoriReus i quatre al MemoriJove. L’entrada per a les projeccions és gratuïta, però per a la inauguració i la cloenda cal reservar-la.

Es manté també la plataforma digital per veure-hi les pel·lícules d’aquesta edició. S’obrirà del 12 de novembre, just acabat el festival, i es tancarà el dia 19. També s’hi podran veure els films del MemoriReus de les últimes quatre edicions.

Es tracta d’un esdeveniment marcat al calendari cultural de la ciutat que, entre altres coses, serveix per reivindicar les imatges d’arxiu. En el cas de Reus, a través del Centre de la Imatge Mas Iglesias, el CIMIR. Així ho ha destacat el regidor de Cultura, Daniel Recasens.

També ha volgut posar en relleu l’èxit de convocatòria d’un certamen com el Memorimage, tan en general com en clau local. Ha explicat que «el comitè de selecció ha valorat més de 100 propostes i al voltant d’un 20% han sigut de la secció del MemoriReus». «El Memorimage és un referent», ha sentenciat.

Urraca, caçador de rojos, inaugurarà el Memorimage 2022

La seva directora artística, Anna Petrus, ha presentat una edició «que aposta per pel·lícules que indaguen a les ficcions que els éssers humans creem a partir de la realitat». Són pel·lícules que, segons ha explicat, «utilitzen l’arxiu no tant des del seu valor testimonial pretesament objectiu». En canvi, aclareix, «obren finestres cap a la descoberta de les múltiples realitats que hi ha sovint amagades».

Ha destacat que, una edició més, manté la seva aposta «per la diversitat i la perspectiva de gènere, tan davant com darrere de la càmera». El festival es divideix en tres seccions que, enguany, sumen un total de 14 títols comptant la inauguració i la clausura. Hi ha la secció oficial, el MemoriReus i el MemoriJove.

La inauguració es farà amb Urraca, caçador de rojos. Petrus l’ha presentat com «el desig de reparació de la repressió franquista per part de Loreto Urraca». Es tracta de la neta del policia franquista Pedro Urraca, responsable, entre altres, de la detenció de Lluís Companys.

Si Urraca obrirà el festival, l’encarregat de tancar-lo serà D’ombres, una peça sobre la figura de Tomàs Pladevall. A més de repassar la figura d’aquest director de fotografia, la pel·lícula serveix per «reflexionar sobre el valor emocional de les imatges d’arxiu», segons ha subratllat Anna Petrus. Pel que fa a la secció oficial, comptarà amb quatre participants.

Nelly and Nadine «és una història d’amor entre dues dones que va néixer al camp de concentració nazi de Ravensbrück». S’emetrà el dimecres 9 de novembre a les cinc de la tarda. El mateix dia, però a dos quarts de nou del vespre, es projectarà La cuina dels homes.

El film és de Sílvia Subirós, neta dels fundadors d’un restaurant de Figueres. Parla, segons ha explicat Petrus, «sobre la figura invisibilitzada de la seva àvia dins d’un món masculí». L’endemà, dijous 10 de novembre, a les cinc de la tarda, arribarà el torn de Retour à Reims.

«És una indagació sobre la classe obrera a França des dels anys 50 fins a l’actualitat», ha explicat. La darrera proposta de la secció oficial és Terra Femme, que es projectarà el divendres dia 11 a les cinc de la tarda. La directora del festival la defineix com «una mena d’assaig fílmic sobre les cinematografies amateurs feministes de viatges de principis del segle XX».

Quatre propostes al MemoriJove

Pel que fa al MemoriJove, hi ha més de 1.200 alumnes inscrits de deu centres diferents. S’hi projectaran quatre pel·lícules entre dimecres dia 9 i divendres dia 11. La primera serà Apple, una pel·lícula que aborda «les pràctiques deslleials, l’evasió d’impostos i la geolocalització del monstre de la informàtica».

La segona, el dijous dia 10, serà En el llindar, «un film brasiler sobre la lluita d’una mare pels drets del seu fill transgènere». Les dues darreres propostes de la secció es projectaran el divendres dia 11. Tenen un fil conductor comú, «la reflexió sobre la censura de les imatges».

Es tracta de Songwar(e) i Descartes. En el primer cas es tracta d’un curtmetratge «que tracta sobre els nacionalismes vistos des dels himnes i les cançons revolucionàries». També reflexiona «com aquestes van passant entre cultures i generacions i com contribueixen a crear la història silenciada de censura i repressió».

Pel que fa a Descartes, parla sobre un documental censurat a l’Estat espanyol durant la dècada dels anys 80. «És el primer documental que parla sobre la repressió franquista durant la Guerra Civil», ha explicat Anna Petrus. «Els directors rescaten el material que no va poder ser difós i fan una nova pel·lícula reflexionant sobre els motius de la censura», aclareix.

Foto de família dels responsables del Memorimage i d'alguns dels directors que hi presenten pel·lícules
L’edició 2022 del Memorimage arriba amb catorze propostes i tres seccions | Jordi Olària Gras

Històries locals al MemoriReus

Per últim, el MemoriReus també comptarà amb quatre pel·lícules. La directora artística ha subratllat que s’han rebut «moltes propostes, hem hagut de fer una tria». Serà la secció que es posarà en marxa abans amb Arrels de Mar.

Es projectarà el dimarts 8 de novembre a les set de la tarda. És obra de Laura Vargas-Machua i Emanuel Munteanu i la defineixen com «una història d’amor, superació i esperança». «És un homenatge a totes les persones que han dedicat i dediquen la seva vida a la mar», explica Vargas-Machua.

«Tracta sobre el paper de la dona, un paper bastant invisible, però molt important», ha afegit. «Ja no només com a remendadora, sinó també com a pescadora», ha aclarit. També s’hi tracta la problemàtica de la falta de relleu generacional.

La secció del MemoriReus es reprendrà dijous dia 10 de novembre a les set de la tarda. Ho farà per partida doble, amb dos curtmetratges. El primer serà Els dies i les dones (d’avui), obra de la Casa d’Oficis de creació i producció audiovisual de Mas Carandell.

Narra el procés de creació de l’obra de teatre amb el mateix títol en la qual van participar alumnes de l’Institut Gabriel Ferrater. El segon, que es projectarà a continuació, serà Alésh. Els directors són Kilian Saldaña i Laia Rutman i hi expliquen la història d’Alésh.

«És un noi trans i autista que comparteix les seves experiències a través de les xarxes socials, especialment Tik Tok», explica Saldaña. Ha aclarit, també, que «buscàvem donar una mirada personal a la figura d’Alésh que Tik Tok no pot donar-li pel format». «També buscàvem el contrapunt entre l’Alésh de les xarxes socials, que no és un personatge creat, però sí que hi ha una mica d’exageració», ha afegit.

Denuncien censura a les Terres de l’Ebre contra els documentals de memòria històrica

La darrera proposta de MemoriReus és L’espill, que es podrà veure dijous dia 10 a dos quarts de nou del vespre. El director, Mario Pons Múria, és membre del grup de treball que també ha fet possible Urraca, caçador de rojos. Ha matisat que, en el cas de la pel·lícula inaugural, va «sobre la desvinculació dels nets del feixisme del seu passat lligat a la repressió i a l’assassinat sistemàtic del republicanisme».

«És una pel·lícula que no només parla de la repressió cap a alts càrrecs exiliats a la França ocupada», ha afegit. També es fixa en «la repressió amb menys nom, però que va existir, i que va acabar amb la vida de gairebé un quart de milió de persones». Considera que és necessari que, des dels descendents de les famílies del règim, «es repudiï i es desmarquin d’aquest passat».

En concret al documental s’hi tracta el cas de Loreto Urraca, que «vincula el seu iaio en l’assassinat de Companys i la persecució i assassinat de Peiró». Pel que fa a L’espill, ha reivindicat el recorregut fet fins ara, passant pels festivals de cinema de Lleida i d’Argelers. També ha sigut seleccionat al de Buenos Aires i a la mostra Mónfilmat, de les Terres de l’Ebre.

Una trajectòria que ha volgut servir per reivindicar que «fa vint anys que fem documentals, que rescatem imatges d’arxiu». A més, Pons Múria ha reivindicat «que intentem donar veu a tota una població que no ha pogut denunciar i assenyalar amb el dit la repressió franquista». En concret L’espill, «parla del retorn dels exiliats del 39 a través dels seus nets en ple conflicte de l’1 d’Octubre».

El director ha reclamat que «no n’hi ha prou amb destapar les fosses comunes i donar pau i reparació a les víctimes del feixisme». «També s’ha d’assenyalar als botxins i s’ha de fer una radiografia sociològica i antropològica del franquisme sociològic», especialment en el seu cas, a les Terres de l’Ebre. «Tenim el monument feixista més gran de Catalunya i vull dir que l’última pel·lícula que vam presentar al Memorimage, El periple, ha sigut censurada sistemàticament a Tortosa», ha reblat.

Ha reivindicat que la pel·lícula ha tombat per tot el món, inclosos festivals de cinema «a Los Angeles, París o Berlín». «A França es va distribuir en cinemes i a Catalunya va voltar per tot arreu», ha reivindicat. «En canvi, a les Terres de l’Ebre, el franquisme sociològic està més viu que mai», ha etzibat.

«La mostra la tenim amb la censura d’El periple i de L’espill», ha afegit. Fa un any que es distribueix i, en canvi, com reivindica Pons Múria, «encara no s’ha pogut passar a les capitals manades per aquest règim soterrat».