Sinopsi
Miquel, alt executiu veterà és despatxat de la multinacional on treballa, necessita canviar de vida. La família d’Alfred és obligada a abandonar casa seva, el far mes alt del món és incendiat durant la Guerra Civil Espanyola, comença el camí de l’exili. Ammar, cap de vendes d’una factoria automobilística de Damasc, és el líder del camp de refugiats de Filippiada, Grècia.
En el periple, una llum d’esperança sempre guia al navegant.
Amb el punt de vista clavat al conflicte sirià, “El Periple” omple els buits de la memòria més intima de l’exili republicà del 1939 a través de la mirada del refugiats del s.XXI
Premis i mencions
Un exili del passat
Alfred observa el funcionament de la llum del far de Montjuïc. Net del torrer del far, conserva la càmera amb la que es van fer les últimes fotografies al far habitat de Buda al Delta de l’Ebre.
“Quan s’apaga la llum d’un far vol dir que alguna cosa greu està passant. Una tempesta, una desgràcia o inclús l’arribada d’una guerra”.
“Als fars vam passar els anys més tristos, perquè a Buda vam viure el Front de l’Ebre, la Guerra Civil i l’incendi del Far de Buda; van veure els cadàvers baixant pel riu; i van haver de fugir de mala manera perseguits per el front de guerra”.
Conrado Vallès Sancho, el pare de l’Alfred, gendre del faroner, va ser l’encarregat de fer les fotografies que van immortalitzar els últims dies del far habitat de l’Illa de Buda. Sense saber-ho es va transformar en el reporter gràfic del passat esplendorós de les Goles de l’Ebre.
Un exili del present
“Ficat per un moment a la pell d’algú que ha hagut d’abandonar el seu país, la seva familia. Se ‘ls han mort germans, pares, fills. Han atravessat països que no coneixien, amb idiomes que no coneixien. Els han timat les màfies”.
Ammar és el líder siri del camp de refugiats de Filippiada, Grècia. Tothom li demana ajuda, tramitar els documents d’asil, les necessitats bàsiques: el menjar, la roba, els medicaments, l’aigua, la higiene…
“Tens la sensació d’esborrar tota la teva vida.
Nosaltres fugim de la guerra, nosaltres no som terroristes,
no és fàcil abandonar el teu país i no sabem si en un futur hi haurà alguna possibilitat de tornar”.
Ammar, Alfred, Miquel, el cineasta que els filma han perdut la casa, l’Estat, el far, el confort de la corporació, la llum del cinematògraf de la il·lusió que els feia dormir tranquils totes les nits, foscor a la qual no es volen veure condemnats.
La consciència de la ciutadania crea l’Estat, la llum que irradiem cadascú de nosaltres ens guia terra endins, mar enllà, som les llums de la fraternitat.
Un exili interior
Miquel mira el mar des de la planta 22 de l’edifici Mapfre de la Vila Olímpica de Barcelona. La seva feina d’alt executiu en una multinacional el va tenir absorbit durant trenta anys. La visió sobre la Mediterrània el tranquilitzava durant els moments de més tensió i angoixa.
“Per mi la llum és el futur, és passar d’un estat actual dolent, a un estat millor, això és la llum”.
La foscor què seria? Seria passar d’un estat més o menys bo a un estat fosc, on no sabem què passarà, ple d’incerteses.
El far com a concepte, com a metàfora de la llum, és un punt de referència, vol dir anar endavant, vol dir futur i esperança.
… i tots quan pensem en el futur, tots, volem pensar-hi en positiu, en millor.
Quan tu penses que el futur serà millor, quan emprens un viatge per buscar alguna cosa millor que la que tens i arribes a un lloc que és pitjor o igual que l’estat anterior. Que
generes?”
Tambur de Consciència
“Estem aquí bloquejats al camp, volem arribar a Europa, tenir una vida normal, anar a l’escola, una casa, viatjar…”
Mahmud Dalí toca el deu Tambur al cap vespre del Camp de Refugiats de Filippiada, Grècia.
“Ens sentim molt propers a vosaltres per que ara vosaltres sou els refugiats, però en el passat ho vam anar nosaltres. La qüestió és, quins seran els següents?
Fitxa Tècnica
Vols fer una projecció a la teva associació, escola, institució…
Parlem!!
+34 655 766 673
info[@]sirgadors.cat
