La 17a edició del festival Memorimage de Reus és un esdeveniment que reivindica les imatges d’arxiu. Se celebra del 8 a l’11 de novembre i “l’Espill” (Sègula Films 2022) de Mario Pons, amb guió de Felip Solé i Pons, amb músiques de los Sirgadors i importants arxius rescatats pel film, es projecta el 10 de novembre al Teatre Bartrina de Reus (20:30h). Llargmetratge. 87 minuts. 

Tràiler

“l’Espill” Teaser from Segula Films on Vimeo.

Mario Pons, amb el suport de Felip Solé també en la recerca,  treballa mesclant les seves filmacions i seguiments, amb arxius inèdits familiars en format Super 8, arxius dels fons de l’Intitut Jean Vigó de Perpinyà sobre la retirada republicana del 1939, imatges en moviment de l’alliberació del camp d’extermini nazi de Mauthausen custodiades pel Museu de l’Holocaust de Nova York,  però també imatges de dos directors de cinema francesos amb qui Hilaire Arasa, protagonista de “l’Espill”, va treballar en la seva faceta l’actor durant l’adolescència i maduresa.  “l’Espill” de Mario Pons retrata el recorregut vital d’Hilaire de la mà de dos grans cineastes inclassificables. Estem parlant de Jean Eustacheamb el seu film de culte “Mes petites amoureuses” (1974) i Henry François Imbert qui revisa el treball realitzat per Eustache a “Le temps des amoreuses” (2009).

Envoltat de l’atmosfera dels fills de l’emigració republicana, viu la infantesa narbonesa menyspreat per francesos, algerians, portuguesos, italians, gitanos… al crit de “Español de mierda!”.  Hilaire torna al seu poble natal per descobrir l’Espanya de presos polítics i exiliats catalans en un viatge interior de retorn al Delta de l’Ebre, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer amor de joventut. Una mirada amorosa sobre la perversa submissió de l’odi. 

CENSURA CONTRA ELS DOCUMENTALS DE MARIO PONS A LES CAPITALS MANADES PEL RÈGIM SOTERRAT DEL 1978

En roda de premsa celebrada a l’Ajuntament de Reus el passat 25 d’octubre, Mario Pons ha reivindicat el recorregut fet fins ara amb “l’Espill”, passant pels festivals Som Cinema de  Lleida, el 37 é Reencontres Cinemaginaire d’Argelers, Mónfilmat d’Amposta o Festival del Cinema compromès de València, Festival Internacional de Buenos Aires  també cinemes com els Girona de Barcelona o Cinema Ciutat de Palma de Mallorca i a les Terres de l’Ebre també l’Ampolla, Flix, l’Ametlla de Mar, Roquetes, la Sénia o Camarles poble del protagonista.

Una trajectòria que ha volgut servir per reivindicar que «fa vint anys que fem documentals, rescatem imatges d’arxiu i fem cinema allà on han desaparegut les sales». A més, Pons Múria ha reivindicat «que intentem donar veu a tota una població que no ha pogut denunciar i assenyalar amb el dit la repressió franquista». En concret l’Espill, «parla del retorn dels exiliats del 39 a través dels seus nets en ple conflicte de l’1 d’Octubre».

El director ha reclamat que «no n’hi ha prou amb destapar les fosses comunes i donar pau i reparació a les víctimes del feixisme,». «Per dignificar les víctimes també s’ha d’assenyalar als seus botxins i s’ha de fer una radiografia sociològica i antropològica del franquisme sociològic a l’estat espanyol». Especialment en el cas de les Terres de l’Ebre. «Tenim el monument feixista més gran de Catalunya i vull dir que l’última pel·lícula que vam presentar al Memorimage, El periple, ha sigut censurada sistemàticament a Tortosa», ha reblat.

Ha reivindicat que la pel·lícula ha tombat per tot el món, inclosos festivals de cinema independent «a Los Angeles, París o Berlín». «A França es va distribuir en cinemes i a Catalunya va voltar per tot arreu», ha reivindicat. «En canvi, a les Terres de l’Ebre, el franquisme sociològic, l’odi en la persecució de la cultura està més viva que mai», ha etzibat.

«La mostra la tenim amb la censura d’El periple i de l’Espill», ha afegit. Fa un any que es fem preestrenes participatives i, en canvi, com reivindica Pons Múria, «encara no s’han pogut projectar a les capitals manades per aquest règim soterrat dins i fora de l’Ebre, s’ha de trencar amb  els codis imposats per la dictadura per així poder passar el dol dels assassinats pel règim, també per poder entendre que s’amaga darrera del crit: “A por ellos!”  ».

El cineasta ebrenc ha denunciat l’incomprensible silènci del món cultural i periodístic davant la situació de degradació de la llibertat d’expressió en el dret dels informadors/es i artistes a treballar sense rebre represalies.

Salutacions des del reflex.