Segula films som una productora audiovisual que empra la força dels llaüters per tirar endavant projectes engrescadors, ja siguin de producció pròpia o per encàrrec, en la gamma que va del documental televisiu, a les museïtzacions audiovisuals o el propi audiovisual promocional de les vostres activitats tant empresarials, associatives o institucionals, amb una mirada que parteix sempre del prisma cinematogràfic per tal de dotar d’ànima als vostres productes, conceptes o idees. El nostre objectiu principal és portar la preuada càrrega audiovisual al final del trajecte, tensant la sègula amb fermesa, remuntant lo riu, Camí de sirga.

La nostra filosofia

A principis del segle XX, excel·lents patrons de riu comandaven unes embarcacions que en els records dels vells comencen a ser fabuloses. Lo “llaüt”, va ser durant segles, una mena de tren fluvial que baixava i pujava, transportant gent i mercaderia.

Per baixar, rai. La força del corrent el feia lliscar, bé que sovint els llaüters utilitzaven rems i, en certs llocs, la barra o perxa. Per remuntar el riu contracorrent, podia desplegar dues veles – la gàbia i el trau – sempre que els vent vingués de popa.

Altrament, el llagut sirgava gràcies a l’esforç d’una cavalleria o dels propis llaüters, que peonant, estiraven la grossa corda amarrada a la punta del màstil del llagut, la sègula. Qui no ho ha vist, gairebé no s’ho pot creure. Calia avançar, a força de pit – més que no de braços – per l’estret camí de sirga, obert, de vegades, en un relleix de roca, o en un pendís de timba o en l’espadat d’un congost. No podien recular ni que haguessin de treure els fetges. Recular equivalia a perdre el llagut i la càrrega, la qual cosa era inconcebible…

…Lo patró, amb l’arjau del timó entre les cames, de tant en tant cridava: “Aguanta, sègula!!”.

Artur Bladé Desumvila Visió de l’Ebre català. 1973

El Periple, al vella llum d’Europa” 74 minuts Pel·lícula Documental 2018.

Que tenen en comú el director de màrqueting d’una multinacional, un vell torrer de fars i el líder d’un camp de refugiats sirians a Grècia?

La vida en aïllament, el bloqueig de l’individu i els Estats a la Mediterrània.

Miquel, un alt executiu veterà, és acomiadat de la multinacional on treballa, necessita canviar de vida. La família d’Alfred és obligada a abandonar casa seva, el far més alt del món és incendiat durant la Guerra civil espanyola, comença el camí de l’exili. Ammar, cap de vendes d’una factoria automobilística de Damasc, és el líder del camp de refugiats de Filippiada, Grècia.

“El Periple” uneix l’exili Republicà, el present dels refugiats de la Guerra de Síria, amb la crisi de l’individu a la Unió Europea i els codis franquisme sociològic inherent en el subconscient col·lectiu.

“El Periple, al vella llum d’Europa”. Pel·lícula Documental 2018.

  • Finalista Los Angeles Cinematography Awards (LACA) 2020.
  • Finalista ARFF Global  Berlín. 2019
  • Finalista Festival ARFF Global de París. 2019
  • Visages & Images de Méditerranée. Banyuls Sur Mer. 2019
  • Guardor al Millor guió de llargmetratge documental al Five Continents International Film Festival de Veneçuela 2019
  • Finalista a l’European Cinematography Awards d’Amsterdam. 2019
  • Millor documental al Festival SFAAF de Xile 2019
  • 34éRencontres Cinémaginaire d’Argelès sur Mer. 2019
  • Festival Gollut Ribes de Freser. 2019
  • Festival de Cinema Ciutadà i Compromès de València 2019
  • Millor Documental Internacional del Festival de Cinema de Girona. 2018
  • Rencontres Professionnelles Eurorégionales Cinema á la Frontiere Prats de Molló 2018
  • Mostra Documental 24 d’Out 1944 París. 2018
  • Festival Som9 Cinema de Lleida. 2018
  • Millor work in progress al Festival Memorimage de Reus 2017.

Ja coneixia Los sirgadors i entre altres peces, el seu esplèndid “Estel cremant”, una cançó que tinc gravada al cor i que he fet “meva”, perquè expressa un sentiment intens vers el far de Buda que va caure la nit de Nadal de l’any 1961. La generositat que van tenir amb “El Far” amb l’actuació “Los sirgadors”, lletra i música sentida al voltant de lo gegant de ferro. Força i tendresa de bracet, un luxe la veu d’en Màrius. Tot plegat, escalf i talent.”

“De caràcter militant Mario Pons s’esforça per mostrar un cinema diferent del que s’ha fet fins ara, de qualitat tècnica i exigència cinematogràfica extraordinària. El Périple és un excel·lent documental, just i emotiu. Diverses històries creuades entre la guerra d’Espanya i la guerra de Síria”.

Un petit Delta lluitant entre els pantans de Franco i la força de la Mediterrània dels refugiats de les guerres del món. Mario Pons es un cineasta independent amb una càmera lliure que el que pretén és donar veu als silenciats. Un punt de deslocalització dins de Catalunya. Una pel·lícula realitzada des de les Terres de l’Ebre”.

El darrer treball del documentalista i cantant ebrenc Màrius Pons Múria és una reflexió sobre la crisi de l’individu l’actual Europa a la vegada que mostra l’origen del franquisme sociològic a través dels drames de les guerres silenciades i la vulneració dels drets humans dels exiliats. El director de la La Batalla de la memòria o La filla del farer, projecta una llum de fraternitat que uneix el present del poble sirià amb el passat del republicanisme espanyol tot buscant les respostes a l’actual crisi moral que assola Europa”.

Sincerament “El Periple” és interessant, viva i honesta. Discutiria alguns paral·lelismes històrics però els debats de llepafils em sembla que no van amb Màrius Pons, ni amb l’empatia que transmet la seva pel·lícula i la seva veu al capdavant de Los Sirgadors, autors de la Banda Sonora del Film”.

“Realització excel.lent i oportuna.¡Quans de “periples”, quantes ferides tan doloroses com inadmissibles! Estem veient brots inquietants de supremacisme, de racisme, de xenofobia…. I la major part dels ciutadans, distrets, local-izats… espectadors en lloc de actors!!! Gracies, Mario Pons, per este far, que por ajudar a il.luminar camins de demà. Com a ciutadà del mon ¡Visca estre ampollero que passa missatges en favor de la justícia, la no violència i la pau!

Le documentaire du catalan Màrius Pons “El Periple” sur les liens entre exils, depuis la “retirada” des républicains espagnols jusqu’aux réfugiés syriens, mémorie des rejetés de la République dans leur résistance pour libérer le monde du fascisme. Avec l’actuation en directe du groupe Los Sirgadors qui composé la bande-son du film.

“La Filla del farer” (2015)

Un documental que parteix de la necessitat d’exlicar el valor simbòlic del far de Buda per les conciencies de la gent del tram final de l’Ebre, mirada sobre la II República i la Guerra Civil que parteix del testimoni de Manuela Cabezas Azuara, la filla del l’últim torrer del far habitat de Buda, incendiat per l’Exercit de la República en Desbandada mesos abans de la cruenta “Batalla de l’Ebre”.

El Documental “la Filla del farer” és una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’Ajuntament de l’Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l’Ebre i la col·laboració del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Terres de l’Ebre i l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

“Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” (2012)

Una coproducció amb Televisió de Catalunnya “Sense Ficció”. Anàlisi socio-econòmic, també ambiental del sud de Catalunya, sector a sector, ficant l’objectiu de la càmera en els conflictes socials més punyents: l’esclat de la bombolla immobiliaria, les deslocalitzacions, la gestió energètica i d’aigua, el camp, el món de la mar, l’atur… una proposta fílmica participativa que en el film trobà la cohesió tant necessària pel futur del nostre país.

“La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies.

Per sobre de les nostres diferències, pot una minoria influir de forma directa sobre el seu futur? Aturats, estudiants, autònoms, empreses, associacions, institucions, universitats, sindicats, autònoms, s’uneixen per trobar un camí en comú que allunyi les perifèries del seus propis complexos, l’abandonament i el càstig dels poder centrals”.

La quarta producció de Mario Pons com a guionista, realitzador i productor executiu va ser emesa pel programa “Sense Ficció” de Joan Salvat amb 200.000 espectadors en el segon primetime. Polèmica, controvertida, pessimista per uns, realista pels altres, encara avui marca amb força el segell social sempre compromès de

Sègula Films aquest cop amb la depressió que afectà les classes treballadores amb l’esclat de la bombolla inmobiliaria de 2008 al sud de Catalunya.

Posteriorment “Sègula” va ser seleccionada al XIX festival Internacional de Mediambient de Barcelona (FICMA) 2012 el Festival Internacional RECde Tarragona 2012, el Medimed de Sitges 2013, el Festival Internacional Ecozine de Saragossa 2013. També es va poder veure en una cinquantena de pantalles amb les presentacions populars organitzades des de la productora, donant vida als antics cinemes, places i teatres municipals d’arreu de Catalunya.

La Seva banda sonora musical, obra de “Los Sirgadors”, es va emportar el Premi a la millor lletra al Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat per “La Saboga” escrita pel propi director del film.

“Metropol, 100 anys al cor de Tarragona” 2011

Documental realitzat per encàrrec de la l’Ajuntament de Tarragona.

L’any 1910, finalitzaven les obres del teatre Metropol de Tarragona, dutes a terme sota la direcció de l’arquitecte Josep Maria Jujol, exponent del modernisme tarragoní.

En l’any del seu centenari, John Malkovich, gran admirador de l’obra de Josep Maria Jujol, arriba a Tarragona per estrenar la seva darrera obra teatral, The Infernal Comedy.

“1811, El Setge de Tarragona” 2011

Documental. realitzat per encàrrec de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.

L’any 1808, Espanya es veu involucrada en l’estratègia napoleònica que necessita el control de la península Ibèrica per poder fer front al domini marítim anglès. Després de la caiguda de Lleida l’any 1810, Tarragona es converteix en la capital de Catalunya. Per ordres de Napoleó, el general Suchet, reorganitza les tropes franceses i prepara l’imminent setge a Tarragona. El conflicte deixa la ciutat en un terrible estat de destrucció i amb unes terribles seqüeles de mort i misèria.

Hauran de passar més de 30 anys per a que Tarragona torni a recuperar els habitants que havia tingut l’any 1808 i el redreçament econòmic de la ciutat s’allargarà fins a finals del segle XIX.

“Tarragona sota les bombes” 2010

Documental realitzat per encàrrec de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.
Durant al Guerra Civil, Franco utilitza l’aviació per bombardejar sistemàticament la població civil, l’objectiu, sembrar el terror per paralitzar la reraguarda republicana i així desmoralitzar els soldats del front.

El 19 de juliol, primer aniversari del pronunciament militar i de l’esclafament dels rebels a Barcelona, l’aviació legionària italiana deixà anar la seva càrrega mortífera sobre la ciutat. Era un quart de deu del vespre i els tarragonins havien sortit a prendre la fresca. El balanç tràgic provocat per l’explosió de 34 bombes fou de 51 morts i 104 ferits.

Els objectius de les càmeres dels noticiaris internacionals es fixen en els efectes debastadors provocats pels bombardejos de Tarragona. 70 anys després, una de les seves víctimes recorda el dia en que va perdre el seu pare. Després d’aquella terrorífica nit els sentiments populars d’indignació i hostilitat sorgits després del primer bombardeig es transformaran en impotència, indefensió i pànic.

“Quan la torre del Pretori era la presó de Pilats” 2010

Documental realitzat per encàrrec de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.

La Torre del Pretori, formava part del Fòrum provincial romà construït el segle I d. C. durant l’època de l’emperador Vespasià. El dia 15 de gener de 1939, l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona marcarà l’acabament de la guerra i l’inici d’una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica. Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva.

“La Batalla de la Memòria” (2009)

Una Coproducció també amb Televisió de Catalunya per el programa “El documental” de Jordi Ambrós, on és reflexava la llaga encara oberta del pas de la Guerra Civil per l’Ebre amb la Batalla més sagnant de la història de l’Estat espanyol lliurada a la ribera i els camps de la Terra Alta. 80.000 morts, la majoria de pobles i infraestructures destruïts i una repressió que passà diverses vegades d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra per les families d’un territori màrtir que encara avui, després de 75 anys després en moltes cases conserven la por a la violència més sanguinària en el seu inconscient col·lectiu.

Després de tres anys incansables de recerca, rodatges a un abarrotat Palau de Congressos de Tarragona amb èxit de públic i crítica, per primer cop a la història de la Provincia de Tarragona, decendents del feixisme i de les forces d’esquerra s’abraçaven per deixar en darrera el rancor i reconeixer el dolor provocat pels 40 anys de dictadura. Les estrenes, es repetiren tant als municipis tarragonins, com a les Terres de l’Ebre i Barcelona. De la premsa local a les crítiques més prestijoses a mitjans d’àmbit estatal se succeïren Sense fer víctimes, sense buscar culpables, només trobant la pau i retornant la dignitat, almenys en els records, a aquells que la van perdre a mans de repressors durant el conflicte, dictadors bojos a l’ombra del feixisme, durant la dictadura franquista.

Distingida amb el “Premi del Públic”al IV Festival Internacional de Cinema Memorimage de la ciutat de Reus, el film també s’emportà el “Premi Memòries” de la Generalitat de Catalunya, guardó atorgat: A la pel·lícula que millor aborda la temàtica de la recuperació de la memòria històrica de la lluita per la democràcia i contra el franquisme per l’habilitat de la pel·lícula per reflectir no solament els fets relacionats amb la batalla de l’Ebre (1938), sinó sobretot la pervivència fins al dia d’avui de les emocions lligades a aquell conflicte.

Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterior repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència. l’Universalitat del discurs del film, ha fet que “La Batalla de la memòria” es distribuís a nivell internacional.

Després de la seva emissió per Televisió de Catalunya, sota el títol “Battling with the Past ”, el film del realitzador ebrenc, traduït i subtitulat a l’anglès, es presentà al Festival Internacional de Televisió de Cannes (Mip Doc TV 2009 – 2010). En l’edició del 2010, la distribuïdora Libanesa Delta Productions va tancar un acord amb Mario Pons i TVC per l’adquisició de tots els drets televisius per la distribució en exclusiva de la pel·lícula documental“La Batalla de la Memòria” a vint països del continent africà i l’Orient mitjà.

“L’Ebre es Passeja” 2007

Documental realitzat per encàrrec de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.

Colors, textures, contrastos, reflexos per promocionar la navegació pel riu Ebre.

Els travellings aquàtics es fonen amb la música del moviment poema simfònic “Ma Vlast” de mestre txec Bedřich Smetana.

“Contracorrent” (2006)

L’Any 2003, Mario Pons és l’encarregat de tirar endavant la producció de la pel·lícula documental entre altres,

Millor Pel·lícula Documental del 18e Festival de cinema de la Ciutat de Girona (2006)

Menció especial del Jurat del Festival Internacional de Cinema Medi Ambient de Catalunya (2006)

Premi “La força del riu” del VI Festival del Riu de Tortosa (2006)

Secció Oficial Festival MEA Turquia – 2006

Agua, ríos y Pueblos, Mèxic 2008, també seleccionada a la secció oficial del Festival Ecocine 2010 de Saragossa i al festival 22XdonLuís 2010 de la població natal de Luís Buñuel, Calanda.

“Aigua, la font de la vida” (2002)

Una producció de la Comissió Audiovisual de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (CAPDE 2000 – 2003), opera prima de Mario Pons Múria, el documental “Aigua, la font de la Vida”(2002). Documental que comptà amb el suport de Pere Portabella, galardonada el Premi al Millor Documental a la I Mostra de Cinema Ecologista de Catalunya (2002). Doblada al Castellà i a l’Anglès i fou presentada davant de la Comissió de Mediambient de la Unió Europea 2003.

Emesa l’any 2004 per Televisió de Catalunya, canal 33“Mil·lenium”coincidint amb la derogació del transvasament de l’Ebre, 18 de juny de 2004. Televisions locals: Barcelona Televisió 2002. (10 de març, 300.000 espectadors, record audiència de la cadena fins al moment), circuit de TV locals de Catalunya. Antena Aragón (20.000 espectadors).