Entrades

“La Filla del Farer” a Sant Carles de la Ràpita i concert de Los Sirgadors

FILLA_FARER_SIRGADORS_LA_RAPITA_post

Amb concert de Los Sirgadors!!

Us esperem!!!

“La Filla del farer” a Sant Boi de Llobregat

FILLA_FARER_SIRGADORS_ST_BOI

La defensa dels rius mediterranis a través de la defensa dels seus referents patrimonials

El 20 de juny, a les 22:00h, presentem el documental “La Filla del farer” a l’espai Can Julià de Sant Boi de LlobregatCarrer Bonaventura Calopa. 26.

El far de Buda, icona de la desaparició del espais humits a la Mediterrània.

El Far de Buda enroscat vint metres en la seva base als llots inestables dels pantans, era una estructura unida amb caragols pensada per ser desmuntada i traslladada mar en dins a mesura que el riu aportava sediments a mar. En el preludi de la Batalla de l’Ebre, el far de Buda va ser incendiat, però no va ser la Guerra Civil qui va acabar amb el far. Paradoxalment, durant el segle XX, amb la construcció dels pantans a la conca del riu Ebre, la torre metàl·lica del far de Buda s’anà quedant progressivament aïllada dins de la mar, abandonada, com el propi cos de Torrers de fars, substituït progressivament per les actuals tecnologies de geolocalització.

La nit de Nadal de 1961, el far de Buda fou víctima de l’últim temporal que desestabilitzà la seva base, fent-lo caure dintre del mar. A cinc quilometres de la costa, submergides a deu metres de profunditat, les restes de l’Òptica latent de Buda, marquen el límit d’un país que al Delta del riu Ebre, desapareix visiblement sota les aigües salades de l’escalfament global.
La presentació comptarà amb un cinefòrum amb els protagonistes del film.

Helena Garrigós Cabezas: Manolita Cabezas, abans de morir deixa una important missió a la seva filla, dignificar el Cos de Torrers de fars, difondre la història del far de Buda, el significat de la seva desaparició.

Alfred Vallés Sancho: Fill del Conrad Vallés, el fotògraf dels últims dies al far de Buda. Custòdia de la càmera del seu pare, el seu testimoni té un pes simbòlic, és l’hereu de la mirada expressada a través de les fotografies La mirada del documentalista.

També intervindrà Mario Pons Múria, Director del Documental i activista Cultural.

La presentació del Documental comptarà amb l’actuació en Directe de “Los Sirgadors” autors de la Banda Sonora Original de la pel·lícula.

Durant el 2015 es celebra l’efemèride dels 150 anys de l’encesa del far del Fangar, el far de la Banya i del far de Buda, el far metàl·lic més alt del món.

La filla del farer“,  L’èpica i la mítica, lligada a la vida en aïllament als fars de la Mediterrània

Prèviament el documental s’ha estrenat al Museu del Port de Tarragona, Sant Jaume d’enveja, el Museu Marítim de Barcelona i Deltebre on ha estat rebut amb èxit de públic i crítica. Properament s’estrena a Tortosa i Vilanova.

Aqui podeu veure el recull de premsa generat pel documental:

Quedeu convidats a compartir la defensa dels rius mediterrànies a través dels seus referents patrimonials.

Mario Pons.

Sinopsi

Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.

Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar.

Presentació de “La filla del farer” al Museu Marítim de Barcelona

Ahir 17 de març , Sègula Films va presentar el documental “La Filla del farer” al Museu Marítim de Barcelona.

L’èpica i la mítica, lligada a la vida en aïllament als fars de la Mediterrània.

Banda sonora creada e interpretada per Los Sirgadors

spacer

[rev_slider presentaciofillafarer]

spacer


spacer

Amb un centenar d’espectadors, es va repassar les tres vessants que proposa el film:

La vida en aïllament als fars, amb les anècdotes de les seves famílies.

La construcció de les primeres senyals marítimes de la Península Ibèrica, la creació de del Cos de torres de fars i els seus reglaments El sistema de cabotatge dels navegants de principi del segle XX, l’encesa i l’apagada del far. La mecànica de llanterna, el seu manteniment.

L’Avituallament, els sistemes òptics de senyals marítimes. El compliment de les anotacions al llibres de servei. La infància, l’educació, els llamps, els temporals, la salut al far. El salvament d’accidentats, accions per assegurar l’enllumenat durant les tempestes. La freqüència lumínica de cada far i el seu significat, l’aïllament dels torrers i les seves famílies, les sagues de torrers de fars. La perillositat de les goles de l’Ebre, les corrents, els bancs de sorra canviants. La convivència al far amb els fenòmens socials del seu entorn: la Guerra Civil Espanyola.

La Memòria històrica dels fets de la Guerra Civil i en concret la Batalla de l’Ebre quan van cremar el far de Buda.

El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el Front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. “Els sodats tenien ordre de cremar el far,

La Regressió i la subsidència al Delta de l’Ebre causants de la desaparició del mite vivent del far de Buda, actual fita de la costa perduda a causa de la construcció dels pantans de l’Ebre.

La torre metàl·lica de Buda va fins la nit de Nadal del 1961, quan un fort temporal de llevant va acabar de desestabilitzar a base del far i va caure definitvament al mar.

150 anys després de la seva construcció, la desaparició de la llum dels fars de l’Ebre és una gran metàfora de la desaparició dels valors democràtics del nostre país, també de la subsidència i la regressió que poc a poc va fent desareixer el Delta.

L’acte comptà amb el col·loqui “Farers, entre el mite i la realitat“. Amb la presència de Mario Pons autor del film, Antonio Cabezas, una infància lligada al far de Buda, Helena Garrigós neta del faroner Alfredo Cabezas i recopiladora de la història familiar narrada al documental. David Moré, arxiver municipal de Tossa, autor del llibre “La vida en los faros de España”. Eleuteri Costa, farer del Far de Cap de Creus i Palamós. Mercè Toldrà, Directora del Museu Port de Tarragona.

Contracorriente

foto_001Què tenen en comú un pescador del Delta de L’Ebre, una camperola de Múrcia, un periodista de Madrid, la Ministra de Medi Ambient, un agricultor de la Mancha, un Jove reclòs a la presó de Iruña, el cap dels serveis Jurídics de Iberdrola i una anciana de Pirineus aragonès?

CONTRACORRENT aporta llum a l’obscur rerafons de la guerra de l’aigua a l’Estat Espanyol, una lluita que durant dècades ha mantingut enfrontats el nord amb el sud de la península, ha destapat escandaloses corrupteles polítiques y ha suposat la pèrdua de la llar de milers de persones.

Serà la mercantilització de l’aigua el motiu de les guerres del segle XXI?

TRAILER CONTRACORRENT

Aigua, la font de la vida

foto_001Quan intervenim en els sistemes hidrològics alguna cosa canvia. Quan, construïm un embassament, immediatament alguna cosa s’altera. No només són els pobles i els espais que queden sepultats i destruïts sota les aigües el que desapareix, es també la vida animal i vegetal del riu la que es veu afectada en tot el seu recorregut, tant aigües amunt com aigües avall de la presa. Deltes i platges es desestabilitzen al veure’s privats d’uns aports sòlids que deixen d’arribar, i que abans ho feien gràcies a unes crescudes que avui, en bona mesura, deixen de produir-se.

Quan es porta a cap un transvasament, no només creem expectatives de riquesa inexistents, alimentant, la insostenibilitat de les zones receptores, si no que a l’altre costat de la tuberia, aigües avall de la zona de captació, deixem un rastre de destrucció social, econòmica i medioambiental, que desarticula territoris sencers, condemnant als seus habitants l’èxode, al abandó dels seus espais de vida, historia, cultura i en definitiva, de Identitat.

AIGUA