Entrades

“La Filla del Farer” a la 9a Edició del Ecozine International Film Festival de Saragossa

ecozine_logo“La Filla del Farer” IL·LUMINA LES PANTALLES de la 9A EDICIÓ DEL ECOZINE INTERNACIONAL FILM FESTIVAL DE SARAGOSSA.

“L’incendi del far de Buda és una icona de la regressió del Delta, també de la democràtica a la Conca de l’Ebre”. Mario Pons. Director.

El documental “La Filla del farer” (Sègula Films 2014) de Mario Pons  ha estat seleccionat a la 9a Edició del Ecozine Internacional Film Festival, a la Secció Premiere. 

La Presentació a Saragossa serà el proper 7 de maig a les 18:00h de la tarde a la Bòveda de l’Alberg (Calle de los Predicadores, 70, Saragossa)

L’acte comptarà amb la presència d’Helena Garrigós Cabezas, historiadora, protagonista del documental i del director, productor i guionista del film, Mario Pons Múria.

 

hazteeco

Teaser:

 

 

Docuclip:

Recull de Premsa

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la Batalla definitiva de la Guerra Civil Espanyola. Durant els anys successius a la victòria franquista 0 ARXIU CABEZAS 17 (1)molts pobles de la Conca de l’Ebre van desaparèixer sota les aigües o a causa dels pantans, (Tiermas, Esco, Mediano, Janovas, Mequinensa, Faió…). En molts casos,  es van fer fora a les famílies de les cases a punta de metralleta, igual que ho van fer amb la família Cabezas el 21 d’abril de 1938. Aquella matinada, el Faro de Buda fou incendiat per ordres del General Enrique Lister, en plena desbandada republicana, després de que caiguera el front de Terol. D’aquesta manera va desaparèixer la vida en el far metàl·lic més alt del món, la torre gris perla de 54 metres de altura que senyalava els perills de la costa als navegants.

VC023 (1)Però tot i així l’estructura del far es va mantenir en peu. “El que la guerra i les bombes no van poder tombar, ho va fer la regressió que afectà a la costa del delta de l’Ebre 23 anys després, quan una nit de Nadal un temporal de llevant va fer caure l’esquelet d’acer de Buda (1961)”. Comenta Helena Garrigós la neta del torrer, filla de Manolita Cabezas. Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent son els protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.

La construcció de les preses de Ribarroja, Mequinensa y Flix van reduir dràsticament els cabdals de sediments a la desembocadura del riu més cabalós de la Península. Si llegim els informes dels enginyers que van construir el far (Lucio del Valle 1864), ens sorprendrà saber que el far va ser construït pensant en que fos desmuntat per ser traslladat mar a dins a mesura que els al·luvions de sediment de les riuades de l’Ebre feien guanyar terreny al Delta mar endins. Avui les retes del faro descansen al fons del mar Mediterrani, a sis metres de profunditat a quatre quilòmetres de la costa. Aquesta és la paradoxa de la història d’un far que per la gent del Delta significa molt més que una senyal marítima, és la llum encara latent de la defensa dels espais humits a la Mediterrània.

L’actual Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, amb els 50 nous pantans i més de 450.000 noves hectàrees de regadius projectats, posa en greu perill a les valls i pobles del Pirineu, també al Delta de l’Ebro que veu reduït el seu cabdal de sediment d’una forma irreversible.

Seleccionada al Festival Internacional de cinema Documental Memorimage 2015.

“La Filla del farer” s’ha estrenat al Museo del Port de Tarragona, el Museu Marítim de Barcelona (MMB), L’Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, Catalunya Nord, al Auditori Felip Pedrell de Tortosa en suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, al Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, Sant Boi de Llobregat i les Jornades Culturals de l’Ampolla on ha estat rebut amb èxit de públic i crítica.

Sinopsi

Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.

Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.

El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també  destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada.

Fitxa Tècnica:

Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria. Fotografia: Àlex Garcia. Post-producció: Guillermo Cobo. Disseny Gràfic: David Ballús. Banda sonora original: Los Sirgadors.

Intervenen: Manolita Cabezas Azuara. Helena Garrigós Cabezas. Antonio Cabezas Azuara. Alfred Vallès Cabezas.

Arxius: Arxiu Familia Cabezas Martos. Arxiu Museu de les Terres de l’Ebre. Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Arxiu del Port de Tarragona.

El Documental “la Filla del farer” és una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’Ajuntament de l’Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l’Ebre i la col·laboració l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Terres de l’Ebre.

6enes Jornades de Recuperació Històrica a Subirats

subiratsEl 15 de gener i dins les 6enes Jornades de Recuperació Històrica a Subirats, projectarem la pel.licula “La batalla de la memòria” de Mario Pons

Lloc: Centre Agricola de Sant Pau d’Ordal

Hora: 2/4 de 10 del vespre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

cartel_batalla_ordal_post

 

batalla_memoria_1

Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterior repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència.

Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor són l’origen de la tesi d’aquest film.

Poder mirar-nos als ulls setanta anys després, sense recels, és lo fi que persegueix “La Batalla de la memoria”.

TRAILER LA BATALLA DE LA MEMÒRIA
recull_de_premsa

Sègula, lo futur de les terres de l’Ebre

Sinopsi

L’ofici de sirgar va ser un dels més durs lligats a la navegació fluvial al riu Ebre i ara un segle després de la seua desaparició, ha esdevingut un símbol de la identitat, per tot allò que representa d’esforç i també per la seua vinculació cultural i emotiva amb lo riu.

La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral que s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies, fa que molts ciutadans ens preguntem:
Per sobre de les nostres diferències, pot una minoria influir de forma directa sobre lo seu futur?

Aturats, estudiants, autònoms, empreses, associacions, institucions, universitats, sindicats… s’uneixen per trobar un camí en comú que allunyi a les perifèries dels seus propis complexos, l’abandonament i càstig dels poders centrals.

 Dossier

Distribució

El nostre producte cultural vols fer arribar aquest misssatge de identitat i superació al màxim nombre d’espectadors possible a través d’estrenes a sales de projecció, emissions a televisions públiques i provades, festivals, mercats audiovisuals, distribució en dvd i internet així com a través de passis tant pels pobles protagonistes de “Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” como a tots aquells municipis i ciudad que ho sol·litin, per tal d’aconseguir el nostre l’objectiu d’arribar al màxim nombre de catalans i catalanes.

Concert de Los Sirgadors

L’estrena del film a les vostres ciutats i municipis anirà acompanyat d’un concert en format reduit ambv l’agrupació musical “Los Sirgadors”, una fusió entre el folklore ebrenc i el country-blues del Mississipi, músics encarregats de composar la banda Musical original.

Festivals

Tenim en cartera un llistat de certàmens d’alt prestigi nacional i internacional els quals coneixem d’anteriors treballs i als que hem dedicat molt temps i recursos de ó per tal d’assegurar la internacionalització del nostre territori a través de la producció audiovisual.

Hem començat la comercialització del film a través de mercats internacionals audiovisuals com el MIPTV/DOC, Marché Mondial del Contenis Audiovisuels et Numèriques (Cannes, França), Sheffield (Londres, Anglaterra), el Certamen Internacional de Praga (Txecoslovàquia), el Medimed de la ciutat de Sitges, l’únic mercat euromediterràni de documentals, entre d’altres. L’objectiu és donar a conèixer la producció als circuits internacionals de televisió pública i privada.

Vídeoclip

LA SABOGA – Los Sirgadors Videoclip