Entrades
“La Filla del Farer” es presenta al Memorial Democràtic
Després d’un any mig de distribució, el documental “La Filla del farer” culmina la seva distribució a la seu del Memorial Democràtic de Barcelona. Han estat una vintena de cinemes, teatres, Museus, Universitats i places de tot Catalunya les que han acollit la presentació del cinqué film produït pel realitzador ebrenc Mario Pons.
L’acte serà conduït pel Director del Memorial Democràtic, el senyor Plàcid Garcia- Planas qui presentarà el Documental amb la presència de Mario Pons Múria autor del film, Antonio Cabezas, una infància lligada al far de Buda, Helena Garrigós neta del faroner Alfredo Cabezas i recopiladora de la història familiar narrada al documental.
Serà el 22 de setembre a les 19:00h de la tarde a a la seu del Memorial Democràtic. C/ Peu de Creu, 4, 08001 Barcelona, Tl. 936 347 368
El cinefòrum posterior comptarà amb la projecció d’arxiu de la Batalla i la caiguda del front de l’Ebre 1938 i 50 anys després imatges de la inauguració del Monument Franquista de Tortosa (l966), obrint un debat públic sobre les icones populars en l’inconscient col·lectiu de les Terres de l’Ebre i la pervivència de la simbologia feixista.
Sinopsi
Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.
El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”.
Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar.
Història
Quan l’exèrcit rebel de Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. La nit del 21 d’Abril del 1938, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada.
L’Arribada del feixisme a Catalunya ha quedat ben viu en la memòria de la gent del Delta a través del record de les flamerades de Buda. Però el que la guerra, les bales, les bombes no van poder destruir, s’ho va emportar un temporal de llevant 23 anys després, la nit de Nadal de 1961.
La torre gris perla de 54 metres d’alçada, caigué al mar a causa de la regressió progressiva de la costa deixà el far en mig de la mar. La construcció de les preses de Ribarroja, Mequinensa i Flix van reduir dràsticament els cabdals de sediments a la desembocadura del riu més cabalós de la Península fins al punt de deixar les restes del far de Buda a quatre quilòmetres de la costa, a sis metres de profunditat.
El mecano de Buda fou construït per l’enginyer Lucio del Valle el 1864. Fou dissenyat i per ser desmuntat i desplaçat mar endins a mesura que els sediments del riu guanyaven terreny a les corrents de la mar, aquí rau la paradoxa del seu destí final. Encara avui l’òptica latent” de Buda marca la greu situació dels espais humits a la Mediterrània.
Una producció de Sègula Films 2015.
Banda sonora Original de Los Sirgadors.
Trajectòria
El documental “La Filla del farer” (Sègula Films 2015) de Mario Pons ha estat seleccionat a la 9a Edició del Ecozine Internacional Film Festival, a la Secció Premiere.
Seleccionada al Festival Internacional de cinema Documental Memorimage 2015.
També destaquem les presentacions al Museu Marítim de Barcelona, el Museu del Port de Tarragona, el Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita o la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, l’any passat, amb èxit de públic. També les poblacions com Sant Boi de Llobregat, Santa Maria de Montmagastrell, Tàrrega, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre o Tortosa, a l’Auditori Felip Pedrell, han pogut gaudir de primera mà de la memòria de la última família que va habitar el far de Buda.
Fitxa Tècnica
Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria. Fotografia: Àlex Garcia. Post-producció: Guillermo Cobo. Disseny Gràfic: David Ballús. Banda sonora original: Los Sirgadors.
Intervenen: Manolita Cabezas Azuara. Helena Garrigós Cabezas. Antonio Cabezas Azuara. Alfred Vallès Cabezas.
Arxius: Arxiu Familia Cabezas Martos. Arxiu Museu de les Terres de l’Ebre. Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Arxiu del Port de Tarragona.
El Documental “la Filla del farer” és una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’Ajuntament de l’Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l’Ebre i la col·laboració l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Terres de l’Ebre.
“La Filla del Farer” a la 9a Edició del Ecozine International Film Festival de Saragossa
“La Filla del Farer” IL·LUMINA LES PANTALLES de la 9A EDICIÓ DEL ECOZINE INTERNACIONAL FILM FESTIVAL DE SARAGOSSA.
“L’incendi del far de Buda és una icona de la regressió del Delta, també de la democràtica a la Conca de l’Ebre”. Mario Pons. Director.
El documental “La Filla del farer” (Sègula Films 2014) de Mario Pons ha estat seleccionat a la 9a Edició del Ecozine Internacional Film Festival, a la Secció Premiere.
La Presentació a Saragossa serà el proper 7 de maig a les 18:00h de la tarde a la Bòveda de l’Alberg (Calle de los Predicadores, 70, Saragossa)
L’acte comptarà amb la presència d’Helena Garrigós Cabezas, historiadora, protagonista del documental i del director, productor i guionista del film, Mario Pons Múria.
Teaser:
Docuclip:
Recull de Premsa
La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la Batalla definitiva de la Guerra Civil Espanyola. Durant els anys successius a la victòria franquista 
molts pobles de la Conca de l’Ebre van desaparèixer sota les aigües o a causa dels pantans, (Tiermas, Esco, Mediano, Janovas, Mequinensa, Faió…). En molts casos, es van fer fora a les famílies de les cases a punta de metralleta, igual que ho van fer amb la família Cabezas el 21 d’abril de 1938. Aquella matinada, el Faro de Buda fou incendiat per ordres del General Enrique Lister, en plena desbandada republicana, després de que caiguera el front de Terol. D’aquesta manera va desaparèixer la vida en el far metàl·lic més alt del món, la torre gris perla de 54 metres de altura que senyalava els perills de la costa als navegants.
Però tot i així l’estructura del far es va mantenir en peu. “El que la guerra i les bombes no van poder tombar, ho va fer la regressió que afectà a la costa del delta de l’Ebre 23 anys després, quan una nit de Nadal un temporal de llevant va fer caure l’esquelet d’acer de Buda (1961)”. Comenta Helena Garrigós la neta del torrer, filla de Manolita Cabezas. Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent son els protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.
La construcció de les preses de Ribarroja, Mequinensa y Flix van reduir dràsticament els cabdals de sediments a la desembocadura del riu més cabalós de la Península. Si llegim els informes dels enginyers que van construir el far (Lucio del Valle 1864), ens sorprendrà saber que el far va ser construït pensant en que fos desmuntat per ser traslladat mar a dins a mesura que els al·luvions de sediment de les riuades de l’Ebre feien guanyar terreny al Delta mar endins. Avui les retes del faro descansen al fons del mar Mediterrani, a sis metres de profunditat a quatre quilòmetres de la costa. Aquesta és la paradoxa de la història d’un far que per la gent del Delta significa molt més que una senyal marítima, és la llum encara latent de la defensa dels espais humits a la Mediterrània.
L’actual Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, amb els 50 nous pantans i més de 450.000 noves hectàrees de regadius projectats, posa en greu perill a les valls i pobles del Pirineu, també al Delta de l’Ebro que veu reduït el seu cabdal de sediment d’una forma irreversible.
Seleccionada al Festival Internacional de cinema Documental Memorimage 2015.
“La Filla del farer” s’ha estrenat al Museo del Port de Tarragona, el Museu Marítim de Barcelona (MMB), L’Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, Catalunya Nord, al Auditori Felip Pedrell de Tortosa en suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, al Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, Sant Boi de Llobregat i les Jornades Culturals de l’Ampolla on ha estat rebut amb èxit de públic i crítica.
Sinopsi
Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.
Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.
El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada.
Fitxa Tècnica:
Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria. Fotografia: Àlex Garcia. Post-producció: Guillermo Cobo. Disseny Gràfic: David Ballús. Banda sonora original: Los Sirgadors.
Intervenen: Manolita Cabezas Azuara. Helena Garrigós Cabezas. Antonio Cabezas Azuara. Alfred Vallès Cabezas.
Arxius: Arxiu Familia Cabezas Martos. Arxiu Museu de les Terres de l’Ebre. Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Arxiu del Port de Tarragona.
El Documental “la Filla del farer” és una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’Ajuntament de l’Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l’Ebre i la col·laboració l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Terres de l’Ebre.
6enes Jornades de Recuperació Històrica a Subirats
El 15 de gener i dins les 6enes Jornades de Recuperació Històrica a Subirats, projectarem la pel.licula “La batalla de la memòria” de Mario Pons
Lloc: Centre Agricola de Sant Pau d’Ordal
Hora: 2/4 de 10 del vespre
Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterior repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència.
Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor són l’origen de la tesi d’aquest film.
Poder mirar-nos als ulls setanta anys després, sense recels, és lo fi que persegueix “La Batalla de la memoria”.
Presentació de “La filla del farer” al Museu Marítim de Barcelona
Ahir 17 de març , Sègula Films va presentar el documental “La Filla del farer” al Museu Marítim de Barcelona.
L’èpica i la mítica, lligada a la vida en aïllament als fars de la Mediterrània.
Banda sonora creada e interpretada per Los Sirgadors
[rev_slider presentaciofillafarer]
Amb un centenar d’espectadors, es va repassar les tres vessants que proposa el film:
La vida en aïllament als fars, amb les anècdotes de les seves famílies.
La construcció de les primeres senyals marítimes de la Península Ibèrica, la creació de del Cos de torres de fars i els seus reglaments El sistema de cabotatge dels navegants de principi del segle XX, l’encesa i l’apagada del far. La mecànica de llanterna, el seu manteniment.
L’Avituallament, els sistemes òptics de senyals marítimes. El compliment de les anotacions al llibres de servei. La infància, l’educació, els llamps, els temporals, la salut al far. El salvament d’accidentats, accions per assegurar l’enllumenat durant les tempestes. La freqüència lumínica de cada far i el seu significat, l’aïllament dels torrers i les seves famílies, les sagues de torrers de fars. La perillositat de les goles de l’Ebre, les corrents, els bancs de sorra canviants. La convivència al far amb els fenòmens socials del seu entorn: la Guerra Civil Espanyola.
La Memòria històrica dels fets de la Guerra Civil i en concret la Batalla de l’Ebre quan van cremar el far de Buda.
El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el Front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. “Els sodats tenien ordre de cremar el far,
La Regressió i la subsidència al Delta de l’Ebre causants de la desaparició del mite vivent del far de Buda, actual fita de la costa perduda a causa de la construcció dels pantans de l’Ebre.
La torre metàl·lica de Buda va fins la nit de Nadal del 1961, quan un fort temporal de llevant va acabar de desestabilitzar a base del far i va caure definitvament al mar.
150 anys després de la seva construcció, la desaparició de la llum dels fars de l’Ebre és una gran metàfora de la desaparició dels valors democràtics del nostre país, també de la subsidència i la regressió que poc a poc va fent desareixer el Delta.
L’acte comptà amb el col·loqui “Farers, entre el mite i la realitat“. Amb la presència de Mario Pons autor del film, Antonio Cabezas, una infància lligada al far de Buda, Helena Garrigós neta del faroner Alfredo Cabezas i recopiladora de la història familiar narrada al documental. David Moré, arxiver municipal de Tossa, autor del llibre “La vida en los faros de España”. Eleuteri Costa, farer del Far de Cap de Creus i Palamós. Mercè Toldrà, Directora del Museu Port de Tarragona.
Reculls de prensa: La Filla del farer
A Cadena Ser Ebre, van entrevistar a Mario Pons amb motiu de la presentació del documental “La Filla del Farer”
Un reportatge sobre “La Filla del Farer” que ens van realitzar al telenoticies de TV3 el 16 de juny de 2015
Antonio Cabezas: “El far de Buda era com la nostra pròpia torre Eiffel”
Per Gemma Tramullas a El Periódico de Catalunya 14/1/2015
El raig de llum que la guerra no va poder tombar
Per Mercè Pérez Pons a El País 25/11/2014
“La filla del farer” ens endinsa en la història del Far de Buda
Per Marina Romero a “La Tarda” 18/11/2014
150 anys de la construcció dels primers fars de l’Ebre
A El Matí de Tarragona Radio 12/11/2014
Els farers, recuperats per Mario Pons
Per Anna Zaera a SurtDeCasa 12/11/2014
‘La Filla del farer’, Franco i les goles de l’Ebre
Per Jonathan OCA a Diari La República 14/11/2014
A Xip TV 14/11/2014
Mínut 19:53
Per JJ Buj a Diari de Tarragona 10/11/2014
A Diari L’Ebre 14/11/2014
Presentació al Museu del Port de Tarragona
Sègula, lo futur de les terres de l’Ebre
Sinopsi
L’ofici de sirgar va ser un dels més durs lligats a la navegació fluvial al riu Ebre i ara un segle després de la seua desaparició, ha esdevingut un símbol de la identitat, per tot allò que representa d’esforç i també per la seua vinculació cultural i emotiva amb lo riu.
La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral que s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies, fa que molts ciutadans ens preguntem:
Per sobre de les nostres diferències, pot una minoria influir de forma directa sobre lo seu futur?
Aturats, estudiants, autònoms, empreses, associacions, institucions, universitats, sindicats… s’uneixen per trobar un camí en comú que allunyi a les perifèries dels seus propis complexos, l’abandonament i càstig dels poders centrals.
Dossier
Distribució
El nostre producte cultural vols fer arribar aquest misssatge de identitat i superació al màxim nombre d’espectadors possible a través d’estrenes a sales de projecció, emissions a televisions públiques i provades, festivals, mercats audiovisuals, distribució en dvd i internet així com a través de passis tant pels pobles protagonistes de “Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” como a tots aquells municipis i ciudad que ho sol·litin, per tal d’aconseguir el nostre l’objectiu d’arribar al màxim nombre de catalans i catalanes.
Concert de Los Sirgadors
L’estrena del film a les vostres ciutats i municipis anirà acompanyat d’un concert en format reduit ambv l’agrupació musical “Los Sirgadors”, una fusió entre el folklore ebrenc i el country-blues del Mississipi, músics encarregats de composar la banda Musical original.
Festivals
Tenim en cartera un llistat de certàmens d’alt prestigi nacional i internacional els quals coneixem d’anteriors treballs i als que hem dedicat molt temps i recursos de ó per tal d’assegurar la internacionalització del nostre territori a través de la producció audiovisual.
Hem començat la comercialització del film a través de mercats internacionals audiovisuals com el MIPTV/DOC, Marché Mondial del Contenis Audiovisuels et Numèriques (Cannes, França), Sheffield (Londres, Anglaterra), el Certamen Internacional de Praga (Txecoslovàquia), el Medimed de la ciutat de Sitges, l’únic mercat euromediterràni de documentals, entre d’altres. L’objectiu és donar a conèixer la producció als circuits internacionals de televisió pública i privada.
