Entrades

“La Filla del Farer” a la 9a Edició del Ecozine International Film Festival de Saragossa

ecozine_logo“La Filla del Farer” IL·LUMINA LES PANTALLES de la 9A EDICIÓ DEL ECOZINE INTERNACIONAL FILM FESTIVAL DE SARAGOSSA.

“L’incendi del far de Buda és una icona de la regressió del Delta, també de la democràtica a la Conca de l’Ebre”. Mario Pons. Director.

El documental “La Filla del farer” (Sègula Films 2014) de Mario Pons  ha estat seleccionat a la 9a Edició del Ecozine Internacional Film Festival, a la Secció Premiere. 

La Presentació a Saragossa serà el proper 7 de maig a les 18:00h de la tarde a la Bòveda de l’Alberg (Calle de los Predicadores, 70, Saragossa)

L’acte comptarà amb la presència d’Helena Garrigós Cabezas, historiadora, protagonista del documental i del director, productor i guionista del film, Mario Pons Múria.

 

hazteeco

Teaser:

 

 

Docuclip:

Recull de Premsa

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la Batalla definitiva de la Guerra Civil Espanyola. Durant els anys successius a la victòria franquista 0 ARXIU CABEZAS 17 (1)molts pobles de la Conca de l’Ebre van desaparèixer sota les aigües o a causa dels pantans, (Tiermas, Esco, Mediano, Janovas, Mequinensa, Faió…). En molts casos,  es van fer fora a les famílies de les cases a punta de metralleta, igual que ho van fer amb la família Cabezas el 21 d’abril de 1938. Aquella matinada, el Faro de Buda fou incendiat per ordres del General Enrique Lister, en plena desbandada republicana, després de que caiguera el front de Terol. D’aquesta manera va desaparèixer la vida en el far metàl·lic més alt del món, la torre gris perla de 54 metres de altura que senyalava els perills de la costa als navegants.

VC023 (1)Però tot i així l’estructura del far es va mantenir en peu. “El que la guerra i les bombes no van poder tombar, ho va fer la regressió que afectà a la costa del delta de l’Ebre 23 anys després, quan una nit de Nadal un temporal de llevant va fer caure l’esquelet d’acer de Buda (1961)”. Comenta Helena Garrigós la neta del torrer, filla de Manolita Cabezas. Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent son els protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.

La construcció de les preses de Ribarroja, Mequinensa y Flix van reduir dràsticament els cabdals de sediments a la desembocadura del riu més cabalós de la Península. Si llegim els informes dels enginyers que van construir el far (Lucio del Valle 1864), ens sorprendrà saber que el far va ser construït pensant en que fos desmuntat per ser traslladat mar a dins a mesura que els al·luvions de sediment de les riuades de l’Ebre feien guanyar terreny al Delta mar endins. Avui les retes del faro descansen al fons del mar Mediterrani, a sis metres de profunditat a quatre quilòmetres de la costa. Aquesta és la paradoxa de la història d’un far que per la gent del Delta significa molt més que una senyal marítima, és la llum encara latent de la defensa dels espais humits a la Mediterrània.

L’actual Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, amb els 50 nous pantans i més de 450.000 noves hectàrees de regadius projectats, posa en greu perill a les valls i pobles del Pirineu, també al Delta de l’Ebro que veu reduït el seu cabdal de sediment d’una forma irreversible.

Seleccionada al Festival Internacional de cinema Documental Memorimage 2015.

“La Filla del farer” s’ha estrenat al Museo del Port de Tarragona, el Museu Marítim de Barcelona (MMB), L’Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, Catalunya Nord, al Auditori Felip Pedrell de Tortosa en suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, al Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, Sant Boi de Llobregat i les Jornades Culturals de l’Ampolla on ha estat rebut amb èxit de públic i crítica.

Sinopsi

Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.

Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar. Iniciem un viatge en el temps des dels records d’una anciana de 83 anys, cap a les vivències d’una nena que viu en un entorn salvatge flanquejat per les llums del Delta de l’Ebre, una història personal lligada a la simbologia de la llum dels fars.

El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també  destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada.

Fitxa Tècnica:

Guió, direcció i producció: Mario Pons Múria. Fotografia: Àlex Garcia. Post-producció: Guillermo Cobo. Disseny Gràfic: David Ballús. Banda sonora original: Los Sirgadors.

Intervenen: Manolita Cabezas Azuara. Helena Garrigós Cabezas. Antonio Cabezas Azuara. Alfred Vallès Cabezas.

Arxius: Arxiu Familia Cabezas Martos. Arxiu Museu de les Terres de l’Ebre. Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Arxiu del Port de Tarragona.

El Documental “la Filla del farer” és una producció de Sègula Films amb el suport del Port de Tarragona, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’Ajuntament de l’Ampolla, la Diputació de Tarragona, el Museu de les Terres de l’Ebre i la col·laboració l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i del Departament de Cultura del Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Terres de l’Ebre.

6enes Jornades de Recuperació Històrica a Subirats

subiratsEl 15 de gener i dins les 6enes Jornades de Recuperació Històrica a Subirats, projectarem la pel.licula “La batalla de la memòria” de Mario Pons

Lloc: Centre Agricola de Sant Pau d’Ordal

Hora: 2/4 de 10 del vespre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

cartel_batalla_ordal_post

 

batalla_memoria_1

Una lectura personal sobre la Batalla de l’Ebre i la posterior repressió franquista, una aproximació local a la Guerra Civil Espanyola amb implicacions continentals, una reflexió ebrenca sobre la universalitat de la violència.

Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor són l’origen de la tesi d’aquest film.

Poder mirar-nos als ulls setanta anys després, sense recels, és lo fi que persegueix “La Batalla de la memoria”.

TRAILER LA BATALLA DE LA MEMÒRIA
recull_de_premsa

“La Filla del Farer” a Sant Carles de la Ràpita i concert de Los Sirgadors

FILLA_FARER_SIRGADORS_LA_RAPITA_post

Amb concert de Los Sirgadors!!

Us esperem!!!

“La Filla del farer” a Sant Boi de Llobregat

FILLA_FARER_SIRGADORS_ST_BOI

La defensa dels rius mediterranis a través de la defensa dels seus referents patrimonials

El 20 de juny, a les 22:00h, presentem el documental “La Filla del farer” a l’espai Can Julià de Sant Boi de LlobregatCarrer Bonaventura Calopa. 26.

El far de Buda, icona de la desaparició del espais humits a la Mediterrània.

El Far de Buda enroscat vint metres en la seva base als llots inestables dels pantans, era una estructura unida amb caragols pensada per ser desmuntada i traslladada mar en dins a mesura que el riu aportava sediments a mar. En el preludi de la Batalla de l’Ebre, el far de Buda va ser incendiat, però no va ser la Guerra Civil qui va acabar amb el far. Paradoxalment, durant el segle XX, amb la construcció dels pantans a la conca del riu Ebre, la torre metàl·lica del far de Buda s’anà quedant progressivament aïllada dins de la mar, abandonada, com el propi cos de Torrers de fars, substituït progressivament per les actuals tecnologies de geolocalització.

La nit de Nadal de 1961, el far de Buda fou víctima de l’últim temporal que desestabilitzà la seva base, fent-lo caure dintre del mar. A cinc quilometres de la costa, submergides a deu metres de profunditat, les restes de l’Òptica latent de Buda, marquen el límit d’un país que al Delta del riu Ebre, desapareix visiblement sota les aigües salades de l’escalfament global.
La presentació comptarà amb un cinefòrum amb els protagonistes del film.

Helena Garrigós Cabezas: Manolita Cabezas, abans de morir deixa una important missió a la seva filla, dignificar el Cos de Torrers de fars, difondre la història del far de Buda, el significat de la seva desaparició.

Alfred Vallés Sancho: Fill del Conrad Vallés, el fotògraf dels últims dies al far de Buda. Custòdia de la càmera del seu pare, el seu testimoni té un pes simbòlic, és l’hereu de la mirada expressada a través de les fotografies La mirada del documentalista.

També intervindrà Mario Pons Múria, Director del Documental i activista Cultural.

La presentació del Documental comptarà amb l’actuació en Directe de “Los Sirgadors” autors de la Banda Sonora Original de la pel·lícula.

Durant el 2015 es celebra l’efemèride dels 150 anys de l’encesa del far del Fangar, el far de la Banya i del far de Buda, el far metàl·lic més alt del món.

La filla del farer“,  L’èpica i la mítica, lligada a la vida en aïllament als fars de la Mediterrània

Prèviament el documental s’ha estrenat al Museu del Port de Tarragona, Sant Jaume d’enveja, el Museu Marítim de Barcelona i Deltebre on ha estat rebut amb èxit de públic i crítica. Properament s’estrena a Tortosa i Vilanova.

Aqui podeu veure el recull de premsa generat pel documental:

Quedeu convidats a compartir la defensa dels rius mediterrànies a través dels seus referents patrimonials.

Mario Pons.

Sinopsi

Helena descobreix un extens arxiu familiar, imatges del desaparegut ofici de Torrer de fars, representat pel seu avi, l’Alfredo Cabezas Martos.

Els primers fars del Delta de l’Ebre formen part dels records dels últims habitants del far de Buda. Manolita, junt amb el seu germà Antonio, rememoren un passat mític dins l’inconscient col·lectiu d’un territori que s’enfonsa lentament dins la mar.

1811: el setge de Tarragona

Setge2011 Audiovisual realitzat per encàrrec de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.

L’any 1808, Espanya es veu involucrada en l’estratègia napoleònica que necessita el control de la península Ibèrica per poder fer front al domini marítim anglès. Després de la caiguda de Lleida l’any 1810, Tarragona es converteix en la capital de Catalunya.

Per ordres de Napoleó, el general Suchet, reorganitza les tropes franceses i prepara l’imminent setge a Tarragona.

El conflicte deixa la ciutat en un terrible estat de destrucció i amb unes terribles seqüeles de mort i misèria.

Hauran de passar més de 30 anys per a que Tarragona torni a recuperar els habitants que havia tingut l’any 1808 i el redreçament econòmic de la ciutat s’allargarà fins a finals del segle XIX.

EL SETGE DE TARRAGONA from Segula Films on Vimeo.

MetropolL, 100 anys al cor de Tarragona

100anysAudiovisual realitzat per encàrrec de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona.

L’any 1910, finalitzaven les obres del teatre Metropol de Tarragona, dutes a terme sota la direcció de l’arquitecte Josep Maria Jujol, exponent del modernisme tarragoní.

En l’any del seu centenari, John Malkovich, gran admirador de l’obra de Josep Maria Jujol, arriba a Tarragona per estrenar la seva darrera obra teatral, The Infernal Comedy.

 

METROPOL, 100 ANYS AL COR DE TARRAGONA